15 Obres de Màster per a Saxòfon Baríton

15 Advanced Works for Baritone Saxophone [2]

 

Molts baritonistes em pregunteu sovint per repertori de música clàssica i contemporània per al nostre instrument. Com que és impossible conèixer-lo tot (comproveu-ho en aquest post), vaig fer una llista amb les obres que he estudiat o que he tocat almenys algun cop amb l’objectiu de mostrar-vos algunes de les obres que considero més interessants en termes pedagògics i interpretatius, per nivells de dificultat.

A finals de 2020, vaig revisar els posts “15 Obres de Grau Superior per a Saxòfon Baríton (1)”, “15 Obres de Grau Superior per a Saxòfon Baríton (2)” i “15 Obres de Grau Professional per a Saxòfon Baríton” que vaig publicar en aquest bloc entre 2013 i 2015. Llavors els vaig actualitzar substituint transcripcions per obres originals (algunes d’elles bastant recents) per donar a conèixer el repertori original del nostre instrument.

A l’estiu de 2023 he afegit dades corresponents als detalls tècnics que apareixen en cadascuna d’aquestes 15 Obres de Màster per a Saxòfon Baríton per a que tingueu una idea més aproximada de què us trobareu si no les coneixeu.

Espero que us sigui útil!

1) Saxòfon Baríton Sol

OXYTON (1991), Christophe Havel
Edició: P. J. Tonger Musikverlag, Köln-Rodenkirchen (GER)
Durada: ca. 9:00
Àmbit (escrit): LA2 – SIb6
TÈCNIQUES: Multifònics, dinàmiques extremes (ffff-pppp), slaps, precisió dels picats, diversitat d’articulacions, flatter, registre sobreagut extrem, glissandi, ¼ to, vibrat i oscil·lacions, passatges molt ràpids, canvis sobtats d’elements tècnics i de caràcter, interpretació performativa.
COMENTARI: Sens dubte, una obra de referència del nostre repertori, tant a nivell tècnic (amb elements de gran dificultat) com a nivell interpretatiu. Indispensable.
Mira el vídeo!
>>>Clica aquí per a saber-ne més.

PRESS RELEASE (1991/2001), David Lang
Edició: G. Schirmer, Inc. (ASCAP), New York (USA)
Durada: ca. 10:00
Àmbit (escrit): LA2 – SI5
TÈCNIQUES: Precisió dels picats, regi registre sobreagut, passatges molt ràpids, canvis sobtats de dinàmiques, pulsació estable, interpretació a l’estil de funk.
COMENTARI: Escrita originalment per a clarinet baix i després adaptada al saxòfon baríton pel mateix compositor, és una obra que requereix un gran control de les dinàmiques en tots els registres i una bona resistència física.
Mira el vídeo!

LA FUSAIN FUIT LA GOMME (1999), Marie-Hélène Fournier
Edició: Henri Lemoine, París (FRA)
Durada: ca. 15:30
Àmbit (escrit): LA2 – RE7
TÈCNIQUES: Precisió dels picats, dinàmiques extremes (ffff-pppp), slaps, multifònics, pulsació estable, passatges molt ràpids, registre sobreagut molt extrem, respiració circular requerida, flatter, trinos, interpretació performativa.
COMENTARI: Sobre un llarg ostinato amb un picat molt ràpid sobre el Re greu, van apareixent progressivament altres elements tímbrics (tota mena d’harmònics y multifònics), variacions en l’articulació (fins el slap) i de la rítmica (valors afegits). Una obra molt física que requereix un gran domini de l’instrument.    
Escolta l’àudio!

TIME FIELDS (2002-06), Hèctor Parra
Edició: Edicions Tritó, Barcelona (ESP)
Durada: ca. 6:00
Àmbit (escrit): LA2 – SOL6 (o el més agut possible)
TÈCNIQUES: Precisió dels picats, diversitat d’articulacions, slaps, ¼ to, smorzatti, sons d’aire, multifònics, dinàmiques extremes (ffff-pppp), flatter, registre sobreagut extrem, glissandi, vibrat i oscil·lacions, passatges molt ràpids, canvis sobtats d’elements tècnics i de caràcter.
COMENTARI: Com tot el repertori de la “new complexity”, és una obra dificilíssima tècnicament, impossible de tocar sense un desplegament important d’energia interpretativa.
Escolta l’àudio!
Clica aquí per a saber-ne més.

TROIS RÊVES EN MUSIQUE (2015), José Luis Campana
Edició: Babel Scores, París (FRA)
Durada: ca. 10:30
Àmbit (escrit): LA2 – SI6
TÈCNIQUES: Harmònics naturals, vibrat i oscil·lacions, passatges molt ràpids, sons d’aire, dinàmiques extremes (ffff-pppp), registre sobreagut extrem, glissandi, trinos i trèmolos, precisió dels picats, diversitat d’articulacions, slaps, ¼ to, flatter, canvis sobtats d’elements tècnics i de caràcter, interpretació performativa.
COMENTARI: Aquesta és una obra impressionant en tots els sentits: tant tècnicament como interpretativa. Si us agraden les emocions fortes, aquesta és la vostra obra.
Escolta l’àudio! 
>>>Clica aquí per a saber-ne més.

2) Saxòfon Baríton i Electrònica

A CHILLIDA (1997), Mercè Capdevila
Electrònica fixa i saxòfon baríton modulat en temps real amb un SPX90 II. Existeix també una versió amb electrònica en viu realitzada pel compositor i artista sonor Joan Bagés (joanbir@hotmail.com)
Edició: Contacta amb la compositora (mercecapdevilagaya@gmail.com)
Durada: 16:10
Àmbit (escrit): LA2 – FA6 (o el més agut possible)
TÈCNIQUES: Diversitat d’articulacions, slaps, glissandi, trinos i trèmolos, flatter, registre sobreagut extrem, precisió dels picats, sons de claus, sons d’aire, harmònics naturals, ús de la veu, sons de trompeta.
COMENTARI: Cadascuna de les seves 5 parts és un desplegament tècnic de l’instrument i de tímbriques en l’electrònica. Simplement espectacular.
Escolta l’àudio!
>>>Clica aquí per a saber-ne més.

STAN (2001), Christian Lauba
Electrònica fixa (la part electrònica es pot tocar també al piano)
Edició: Alphonse Leduc, París (FRA)
Durada: 8:00
Àmbit (escrit): LA2 – DO#6
TÈCNIQUES: Respiració circular requerida, afinació, multifònics, qualitat de lligats en intervals amplis, dinàmiques extremes (ffff-pppp), registre sobreagut, precisió dels picats, diversitat d’articulacions, bisbigliandi, passatges molt ràpids.
COMENTARI: Una electrònica envolvent (simple però molt eficaç) per a una obra molt exigent a nivell tècnic, especialment per l’ús de la respiració circular i d’un final amb passatges rítmics molt ràpids.
Mira el vídeo!

MYRRH (2012), Timothy Harenda
Electrònica en viu (també existeix una versió amb electrònica fixa)
Edició: Contacta amb el compositor (tmh0166@unt.edu)
Durada: ca. 8:00
Àmbit (escrit): SI2 – DO6
TÈCNIQUES: Passatges molt ràpids, afinació, glissandi, trinos i trèmolos, registre sobreagut, precisió dels picats, diversitat d’articulacions, slaps, ¼ to, multifònics, flatter, growl, pulsació estable.
COMENTARI: Originalment escrita per a saxòfon alt, la versió per a baríton conté la mateixa exigència tècnica especialment en els passatges ràpids.
Escolta l’àudio!

motherFUNK! (2012), Ian Wilson
RC-300 Loop Station
Edició: Contacta con el compositor (tullynascreen@gmail.com)
Durada: ca. 9:00
Àmbit (escrit): SI2 – FA6
TÈCNIQUES: Diversitat d’articulacions, precisió dels picats, registre sobreagut, passatges molt ràpids, pulsació estable, afinació, interpretació a l’estil de funk.
COMENTARI: Encara que controlis molt bé aquest dispositiu, no deixa de ser una obra molt complicada a nivell rítmic i tècnic. L’esforç paga la pena.
Escolta l’àudio!

3) Saxòfon Baríton i Piano

SONATE (2000), Alain Margoni
Edició: Gérard Billaudot, París (FRA)
Durada: ca. 8:30
Àmbit (escrit): LA2 – LA6
TÈCNIQUES: Precisió dels picats, diversitat d’articulacions, pulsació estable, passatges molt ràpids, afinació, flatter, trinos i trèmolos, harmònics naturals, multifònics, registre sobreagut extrem.
COMENTARI: Una obra molt brillant, amb un gran desplegament tècnic i de tècniques avançades en el saxòfon baríton, amb un gran treball a fer en música de cambra.
Mira el vídeo!
>>>Clica aquí per a saber-ne més.

CAUSA SUI SONATA (ed. 2002), Carl Fischer
Edició: Notissimo (Alphonse Leduc), París (FRA)
Durada: ca. 6:30
Àmbit (escrit): LA2 – SIb5
TÈCNIQUES: Harmònics naturals, multifònics, registre sobreagut, ¼ to, glissandi, passatges molt ràpids, qualitat de lligats en intervals amplis, trinos i trèmolos, precisió de picats, afinació, slap, notes fantasma.
COMENTARI: De característiques similars a l’anterior, aquesta obra no és tan experimental i les seves seccions estan escrites més aviat en estils de música moderna.

DOPPELGESANG (2015), Alan Theisen
Edició: Auto-editada (https://alantheisen.com/store/doppelgesang)
Durada: ca. 12:00
Àmbit (escrit): SIb2 – DO6 (RE6, opcional)
TÈCNIQUES: Afinació, diversitat d’articulacions, precisió dels picats, bisbigliandi, trinos i trèmolos, ¼ to, multifònics, registre sobreagut, passatges molt ràpids, pulsació estable, qualitat de lligats en intervals amplis, seccions amb improvisació.
COMENTARI: Una obra que permet fer també un bon treball de música de cambra. És exigent tècnicament, també amb un ampli desplegament d’elements de música contemporània, i eficaç a nivell musical.
Escolta l’àudio!

4) Música de Cambra amb Saxòfon Baríton

DUO-SONATE (1977), Sofia Gubaidulina
Per a dos Saxòfons Barítons (original per a dos Fagots)
Edició: Musikverlag Hans Sikorski, Hamburg (GER)
Durada: ca. 9:00
Àmbit (escrit): SIb2 – RE6 (1er Baríton) / SOL#2 (o LA2) – SI5 (2o Baríton)
TÈCNIQUES: Precisió dels picats, diversitat d’articulacions, afinació, registre sobreagut, harmònics naturals, trinos i trèmolos, ¼ to, flatter, glissandi, multifònics.
COMENTARI: Encara que no és original per al nostre instrument, la sonoritat d’aquesta obra amb el baríton és meravellosa. Una gran obra d’una de las grans compositores dels segles XX-XXI.
Escolta l’àudio!

JMDC (2010), Dominique Soulat
Per a Quartet de Saxòfons Barítons
Edició: Bar&Co, Ambazac (FRA)
Durada: ca. 9:00
Àmbit (escrit): SI2 – MI6 (1er Baríton) / DO#3 – MI5 (2on Baríton) / DO#3 – FA#5 (3er Baríton) / LA2 – RE5 (4t Baríton)
TÈCNIQUES: Afinació, passatges molt ràpids, precisió dels picats, pulsació estable, improvisació de jazz opcional, diversitat d’articulacions, registre sobreagut.
COMENTARI: Una de les primeres obres escrites originalment per a la formació de quartet de saxòfons barítons. És un homenatge del compositor a John Coltrane, Michael Brecker i a Charlie Parker. Si us agrada el jazz, aquesta és una molt bona opció.

QUARKS BLAUS (2010-11), Joan Bagés i Rubí
Per a Saxòfon Baríton, tres Caixes i Electrònica
Edició: Contacta amb el compositor (joanbir@hotmail.com)
Durada: ca. 13:30
Àmbit (escrit): LA2 – SOL5 (o el més agut possible)
TÈCNIQUES: Tota mena de sons d’aire i transicions, flatter, glissandi, sons de claus, multifònics, precisió dels picats, diversitat d’articulacions, slaps, trinos i trèmolos, registre sobreagut, passatges molt ràpids, bisbigliandi, ús de la veu, sons de petons, seccions amb improvisació, harmònics naturals, dents a la canya.
COMENTARI: La recerca incessant de timbres tant en la part electrònica com en la instrumental, porta pràcticament el saxòfon baríton als seus límits. Molt interessant també pel treball de música de cambra que comporta.
Escolta l’àudio!  

Comparteix

Articles Relacionats