SONATE, Alain Margoni

SONATE, Alain Margoni

Portada de l’edició a Gérard Billaudot, París (FRA)

Aquesta és una obra molt brillant, amb un gran desplegament tècnic i de tècniques avançades en el saxòfon baríton i amb un treball important a fer en música de cambra. Ho passaràs molt bé tocant-la!

El compositor

ALAIN MARGONI (Neuilly-Plaisance, França, 1934) és un compositor, director d’orquestra, professor, pianista, musicòleg, conferenciant i assagista francès. És un músic polivalent (o multicolor, com li agrada definir-se a ell mateix) que considera que la pràctica de diverses disciplines és un signe de vitalitat, de valentia i de mentalitat oberta.

Primer que tot compositor, va ser alumne de Tony Aubin i d’Olivier Messiaen. El 1959 va guanyar el prestigiós Prix de Rome (que el menà a residir a la capital italiana entre 1960-1963) amb la cantata “Dans les Jardins d’Armide”. La seva producció compta amb més de 80 obres de diversos gèneres. Com a director d’orquestra, va dirigir la Comédie-Française (1966-1973-1974) i va ser professor d’analisi musical al Conservatori Nacional Superior de Música de París a partir de 1973.

Detalls de l’obra

Edició: Gérard Billaudot, París (FRA)
Durada: ca. 8:30
Àmbit (escrit): LA2 – LA6
TÈCNIQUES: Precisió dels picats, diversitat d’articulacions, pulsació estable, passatges molt ràpids, afinació, flatter, trinos i trèmolos, harmònics naturals, multifònics, registre sobreagut extrem.
INTERPRETACIÓ: Tocar amb soltesa i molta energia les parts ràpides. Conjunció amb el piano. Actitud escènica.

¡Mira el vídeo!

Significat i estructura

La SONATE per a saxòfon baríton i piano va ser estrenada al 5è Congrés Mundial del Saxòfon celebrat a Londres (Regne Unit) el 1976 per Jean Ledieu (a qui està dedicada l’obra) al saxòfon baríton i el mateix Alain Margoni al piano.

Amb el que respecta al repertori original per a saxòfon baríton i piano, la SONATE d’Alain Margoni hauria de conèixer-se i interpretar-se amb més freqüència, tant a dins com a fora dels conservatoris. Pedagògicament, no tinc res en contra de les transcripcions d’obres per a altres instruments com el violoncel, el fagot, el clarinet baix, etc., però no em cansaré de demanar que hem d’esforçar-nos a difondre les obres originals de qualitat del nostre repertori. Si no ho fem els mateixos saxofonistes, qui ho farà per nosaltres?

La SONATE d’Alain Margoni està escrita en un sol moviment amb tres seccions diferents que es toquen sense interrupció:

  1. RITMICO: El saxòfon baríton inicia la SONATE amb un tema enèrgic que combina semicorxeres i corxeres en diferents grups rítmics. La secció sencera és un Allegro trepidant amb un marcat caràcter rítmic.
  2. CADENZA: Apareix el mateix tema amb més variants rítmiques que a la secció precedent, amb grups més variats quant a nombre de semicorxeres i corxeres. Els canvis de tempo, passatges ràpids en picat, etc. demostren bé el caràcter virtuosístic de la secció.
  3. FINAL: Aquesta es la secció més flexible i especulativa tímbricament de la SONATE, contrastant amb la verticalitat de la primera secció. El tempo és bastant lent i estàtic. En aquesta secció apareixen uns multifònics molt ben trobats i passatges delicats en el registre sobreagut extrem, a mesura que anem cap al final del moviment.

No dubtis a contactar-me si vols treballar la SONATE d’Alain Margoni amb mi.

Comparteix

Articles Relacionats