HOLOFONIA v1.1, Joan Bagés i Rubí

HOLOFONIA

Detalls d’HOLOFONIA v1.1

Contacteu amb el compositor (joanbir@hotmail.com) per adquirir-la. Durada: ca. 12:30. Música contemporània experimental. Electrònica en temps real (MAX). Nivell de dificultat MOLT ALT. Àmbit (escrit): LA2 – FA6 (o el més agut possible) Aspectes tècnics: Passatges de mecanisme ràpids. Rítmica exigent. Ampla paleta de dinàmiques i timbres. Diversitat de picats i articulacions. Slaps. Tongue Rams. Sons de Trompeta. Intervals amples. Sons nodals: nota, aire i smorzando. Sons d’aire i transicions. Sons de petons i guturals. Sons de consonants. Glissandi i portamenti. Diferentes tipus de sorolls de claus. Dents a la canya. Registre sobreagut extrem. Flatters. Multifònics. Trinos i trèmolos. Oscil·lacions de sons. ¼ de to. Aspectes interpretatius: Tocar amb molta intensitat i decisió. Molts canvis de preset de l’electronica en viu. Alternar ràpidament els canvis de saxòfon amb i sense bec. L’obra s’ha de tocar amb dos micros: un DPA i un de contacte per poder agafar bé tots els sons de les les claus.

Joan Bagés i Rubí

JOAN BAGÉS I RUBÍ és un artista sonor de Flix nascut a Lleida el 1977. El seu treball sonor se centra en la música instrumental, la música electroacústica, les instal·lacions sonores i els sistemes musicals interactius. Lluny d’abordar aquestes facetes creatives com a elements independents, el seu treball traça un continu basat en la creació de xarxes entre aquestes disciplines. El que unifica el seu treball creatiu és la investigació permanent en el que ell anomena la «Composició espectre-morfològica per capes diferenciades en un marc de creació holofònica» Paral·lelament, traça sistemes de notació gràfica derivats de la notació convencional, utilitza i crea sistemes musicals interactius, i ha desenvolupat el concepte de “partitura sonora”. Llegiu més a la seva web personal.

La meva idea va ser explorar el concepte d’holofonia, com a so global format de capes morfològiques diverses. Com a partir de l’heterogeneïtat podem tindre la percepció de quelcom que funciona com un tot. En les diverses seccions s’exploren diverses morfologies sonores on saxo i electrònica funcionen com un sol híper-instrument. M’agradaria que l’oient percebi un so ric, dens, complex on poder entrar a dins, esbrinar recorreguts, recórrer racons del so on cada escolta descobreixi noves relacions entre les capes. Un laberint sonor on deixar l’oient endinsar-se dins la matèria com si es tractés d’un microscopi sonor.

Joan Bagés i Rubí, 2018 Joan-Bages

Quelcom més sobre HOLOFONIA v1.1

 
Pots escoltar aquesta obra al meu disc MADE IN BCN. Com diu el mateix Joan Bagés i Rubí més amunt, aquesta obra (com totes les altres obres seves que he tocat) és complexa, densa i plena de detalls tímbrics que ens conviden a escoltar-la (i a tocar-la) diverses vegades, per tal d’assimilar bé tot aquest univers sonor i gaudir-ne. En un pla instrumental, HOLOFONIA v1.1 és tot un repte per quan demana tocar al límit de les possibilitats físiques del saxòfon: produint diferents tipus de so simultanis (com ara els sons nodals, una barreja d’harmònic agut amb so d’aire i smorzatto), tipus de sons no gaire usuals (petons mantinguts, canvis de consonants, etc.) i molta destresa en la tècnica de tocar l’instrument sense bec (pràcticament el 60% de l’obra està escrita per ser tocada sense), diferents sons en polirítmies, etc. El treball amb l’electrònica és també exigent, amb nombrosos canvis de presets (n’hi ha 116!) que t’obliguen a estar molt atent per anar ben coordinat amb el que toques i escoltes. Seria molt recomanable tenir un bon artista sonor (o enginyer de so) que moduli molt bé l’electrònica ja que aquesta part és ben viva, dinàmica i orgànica i necessita de la interacció d’un bon intèrpret, de la mateixa manera que faria un pianista tocant a duo les grans obres del nostre repertori clàssic. Potser aquest nou tipus de duo, el d’instrument acústic i l’electrònica, és el que serà format bàsic de la música de cambra del futur… Existeix també una versió reduïda d’aquesta obra, l’HOLOFONIA v1.2, d’uns 8 minuts de durada, que conté els mateixos elements que la v1.1. Ambdues versions vaig tenir l’honor d’estrenar-les a duo amb el mateix compositor. Si vols treballar o saber més sobre HOLOFONIA v1.1, no dubtis a consultar-me.

Comparteix

Articles Relacionats