EL SUR, Adolf Ventas

oenjAdolf Ventas

Foto d’Adolf Ventas presa d’internet

Es una bonica obra per a saxòfon sol escrita en una singular barreja de música clàssica espanyola i impressionista francesa. T’encantarà!

El compositor

ADOLF VENTAS (Amposta, 1919 – Barcelona, 2014) va ser un prolífic intèrpret, pedagog, compositor i arranjador. Podeu llegir la seva biografia (de pel·lícula) al llibre “Adolf Ventas. Su vida, su música y el saxofón” d’Israel Mira i altres autors, editat a Rivera Mota (València, 2003).

La figura de Ventas com a compositor sorgí de la necessitat d’ampliar el repertori original per a saxòfon, difondre’l i ajudar a què l’instrument s’introduís en l’àmbit de la música clàssica a l’Estat espanyol, on era un perfecte desconegut. Des de la dècada de 1970, va composar, arreglar i transcriure una producció de més de 80 obres per a diferents tipus de formacions: obres a solo, concerts, quartets i ensembles de saxòfons i també repertori per a banda simfònica. Entre aquesta producció també es troben diferents mètodes per a saxòfon d’un gran valor pedagògic.

Moltes de les seves obres originals són una combinació molt encertada entre l’estil de la música de compositors clàssics espanyols com Albéniz i Granados i la música modal de compositors francesos com Messiaen. La música de Ventas sona fresca, sense excessius artificis. Els seus moviments lents són profunds i expressius i els ràpids són vigorosos i brillants.

Detalls de l’obra

Editorial: Edició personal
Durada: ca. 9:30
Àmbit (escrit): DO3 – LA5
TÈCNIQUES: Passatges ràpids (també en picat), diversitat d’articulacions, precisió del picat.
INTERPRETACIÓ: Tocar els passatges i moviments ràpids amb seguretat i soltesa. Buscar l’expressivitat adequada a cadascun dels diferents moviments i seccions.

Significat i estructura

Sempre he pensat que el reconeixement, entre els saxofonistes en general, a la figura d’Adolf Ventas no es correspon a la seva enorme labor per “normalitzar” el saxòfon en l’àmbit de la música clàssica del país. Per a mi, alguns del seus mètodes per a saxòfon tenen tant de valor com molts d’altres que han arribat d’altres països com França, on la pedagogia del saxòfon ha tingut més tradició, desenvolupament i difusió. Us animo a que descobriu, si encara no els coneixeu, els seus “Arpegios”, els seus “Cromatismos” i els seus “28 Estudios-Caprichos”(escolta alguns d’ells aquí), tots ells publicats a Edicions Boileau, Barcelona. Us sorprendran.

EL SUR és un bon exemple d’aquesta combinació de melodies i harmonies del nacionalisme espanyol de finals del segle XIX i principis del XX amb els colors de la música francesa de la primera meitat del segle XX. EL SUR ens evoca la música tradicional d’Andalusia, la regió més meridional de la península ibèrica, per quant empra aires tradicionals com el “martinete” o el “zapateado” y girs melòdics singulars. Aquesta petita suite per a saxòfon sol en tres moviments va ser composada el 1997 i estrenada pel mateix compositor l’octubre del mateix any.

  1. EMBRUJO: És el moviment més lent i evocador de la suite. Està escrit en forma de lied A-B-A, amb una secció central més dinàmica i amb una reexposició lleugerament diferent en mètrica (en compàs de 4/4, mentre que la primera secció està escrita en 7/4).
  2. MARTINETE: És una dansa de tempo intermedi i de caràcter marcadament rítmic, escrita majoritàriament en compàs de 7/8 (3+2+2) amb freqüents canvis a compassos como 6/8 ó 8/8. L’origen d’aquesta dansa deriva de les melodies tradicionals cantades sense guitarra i que de vegades s’acompanyaven de sons de forja, com els d’un martinet: un martell pesant que cau a sobre una enclusa disposada sobre un bloc de fusta, dissenyada per a utilitzar l’energia hidràulica en el treball de la forja.
  3. ZAPATEADO: La suite acaba amb un moviment viu de tempo ràpid en compàs de 6/8 i quasi sempre en picat, amb la intenció d’imitar el “zapateo” o “taconeo” d’aquesta dansa andalusa.

No dubtis a contactar-me si vols treballar EL SUR de Ventas amb mi.

 

Comparteix

Articles Relacionats