OXYTON, Christophe Havel

OXYTON

Imatge de la gravació en vídeo de 2011

Sense cap mena de dubte, OXYTON és una obra de referència del repertori de música contemporània per a saxòfon baríton. Per aquest motiu, vaig decidir obrir el meu primer disc en solitari BELIEVER (INS Records, 2015) amb aquesta impressionant obra. Indispensable!

El compositor

CHRISTOPHE HAVEL (1956), saxofonista de formació musical, duu una activitat intensa com a artista i pedagog. Actualment és professor de composició de música electroacústica al CRR de Bordeus (França) i a l’ESMUC de Barcelona i és membre, com a artista electroacústic i compositor, del prestigiós ensemble francès de música contemporània Proxima Centauri.

Clica aquí per saber-ne més del compositor.

Detalls de l’obra

Edició: P. J. Tonger Musikverlag, Köln-Rodenkirchen (GER)
Durada: ca. 9:00
Àmbit (escrit): LA2 – SIb6
TÈCNIQUES: Multifònics, dinàmiques extremes (ffff-pppp), slaps, precisió dels picats, diversitat d’articulacions, flatter, registre sobreagut extrem, glissandi, ¼ to, vibrat i oscil·lacions, passatges molt ràpids, canvis sobtats d’elements tècnics i de caràcter, interpretació performativa.
INTERPRETACIÓ: Tocar amb molta energia expressiva. Canvis de caràcter molt contrastats i sobtats. Actitud escènica.

Significat i estructura

“Crit múltiple que a poc a poc s’oxida i es desmaterialitza. Les seves resonàncies acerades, al dolç perfum de l’àcid, convergeixen cap a l’infinit de la immobilitat” (Christophe Havel)

OXYTON, per a saxòfon baríton sol, va ser composada el 1991 i està dedicada a Marie-Bernadette Charrier, una gran saxofonista francesa de música contemporània, membre de Proxima Centauri i professora del Conservatori de Bordeus. L’obra es va editar el 1993.

Encara que es tracta d’una obra per a instrument sol, s’aprecia clarament la influència de la música electrònica en el tractament de les textures sonores del saxòfon baríton, com en els diferents multifònics, els fragments en flatterzunges (textures granulars), els canvis de vibratos i oscil·lacions o en els finals secs de les notes.

OXYTON és una obra de grans contrastos. Ho veiem clarament, per exemple, en els seus elements compositius més bàsics, representats per un acord (multifònic) àcid i metàl·lic i, per altra banda, per un motiu melòdic molt ràpid i molt articulat de tres notes que evolucionaran, de manera independentment, al llarg de tota l’obra. O també, per exemple, en el seu caràcter, que va des de moments de màxima agitació fins a moments de calma profunda. Tots aquests contrastos solen aparèixer normalment de manera sobtada.

OXYTON és una obra molt exigent tant pel control dels seus elements tècnics com per la seva interpretació expressiva i molt potent. Com passa amb les obres mestres del repertori de qualsevol instrument, un treball minuciós d’OXYTON et portarà a aconseguir un gran domini tècnic del saxòfon baríton. I, amb el temps, quan reprenguis aquesta obra, t’adonaràs que, a més d’haver reforçat la teva tècnica, també hauràs madurat els seus aspectes interpretatius.

Vols treballar OXYTON amb mi? No dubtis en contactar-me

Comparteix

Articles Relacionats