Iniciació al Saxòfon Baríton

Introduction to the Baritone Saxophone

Des que vaig començar a donar classes de saxòfon el curs 1992-93 a l’escola de música de l’Agrupació Musical Rapitenca (La Ràpita, Montsià), m’he trobat sovint amb la situació de treballar el baríton amb algun(e)s alumnes per a tocar en les bandes, grups de cambra, etc. Amb les aportacions de grans baritonistes clàssics com Damien Royannais (com a alumne seu al CRR de Limoges en Cycle Perfectionnement) i Eric Devallon (Trobades internacionals del baríton a Ambazac, França), les indicacionsdels meus principals professors (Christophe Bois i Philippe Bracquart), els comentaris tant dels meus companys del quartet SAX 3+1 com d’altres saxofonistes i amics músics (intèrprets de clarinet/clarinet baix, tuba, etc.) i la paciència dels meus alumnes, he adquirit uns coneixements (ja veieu, sempre aprenent…) que he volgut compartir amb tot(e)s vosaltres.

Encara que en un principi no mostris un especial interès pel baríton (la qual cosa m’estranyaria, ja que és un instrument que no passa desapercebut), t’aniria molt bé tocar-lo almenys durant un curs dels teus estudis de saxòfon. Una bona pràctica del saxòfon baríton et pot ajudar a millorar aspectes com la respiració i el control de l’aire, la fixació de l’embocadura o la conscienciació en la posició corporal.

Per què?

El saxòfon baríton és un bon indicador de l’important que és tenir un bon cabdal d’aire i de gestionar bé la bufera. Per a això, practica amb freqüència exercicis de notes llargues i filades si encara no ho has fet…) augmentant progressivament la seva durada. Quan bufis, envia aire més aviat calent (com si fos baf), fixant molt bé la columna des del diafragma. Un bon control de l’obertura de la gola i l’ús de la part posterior del coll com a ressonador, et permetrà obtenir un so més ric.

La pràctica dels harmònics naturals (al baríton surten amb més facilitat que als saxòfons més aguts) és un altre bon exercici per al control de l’aire i la riquesa del so. A més, el treball que faràs de control de la gola t’ajudarà molt quan comencis a treballar el registre sobreagut.

Quant a l’embocadura, si mossegues (apretes) molt, tindràs molts més problemes de so, articulació, afinació, etc. Per a tocar el saxòfon baríton necessitaràs una embocadura molt flexible per a emetre i articular el so sense problemes i trobar la riquesa tímbrica de tots els seus registres.

Quan?

Per a mi, el millor moment per començar a practicar el saxòfon baríton és a l’adolescència,  durant el desenvolupament corporal: quan el tronc i els braços s’allarguen i s’eixamplen i s’amplia la resistència física. Els més de 2,20 metres de longitud del tub i el seu pes (al voltant dels 6 kilos, depenent de marques i models) són condicionants a tenir molt en compte.

Amb un instrument d’aquesta envergadura serà imprescindible mostrar consciència en els conceptes de relaxació i equilibri corporal. Mantén una posició corporal ferma (però no rígida) amb les cames i els peus ben fixats al terra, l’esquena dreta i sense contreure el tòrax. Busca un punt d’equilibri corporal ben centrat amb el saxòfon baríton a sobre. I quan toquis assegut(da), vigila encara més la posició de la teva esquena, sinó les teves lumbars sofriran.

Evita fer sessions pràctiques molt llargues durant les primeres setmanes. El teu cos necessita un temps per a adaptar-se a les característiques del saxòfon baríton i per a descobrir noves sensacions. Fes-ho tranquil·lament i sense cansar-te.

On?

El treball del saxòfon baríton has de començar-lo a l’aula d’instrument, sota la supervisió del teu professor. No tinguis presa per demostrar als teus company(e)s quantes notes per segon (que són moltes…) pots fer. Impressiona’ls tocant amb un so ample i ric, un bon vibrato, una bona afinació (sobretot als aguts), un picat lleuger… i la resta ja arribarà.

Fora de l’aula, el millor lloc és la banda de música. El repertori de banda sol ser bastant accessible tècnicament per al saxòfon baríton i això et permetrà fer una aproximació més lúdica als inconvenients de pes i de volum de l’instrument.

Gràcies a això, igual descobreixes que et trobes a gust fent el rol de base harmònica i rítmica. I inclús podria ser que més endavant l’elecció del saxòfon baríton per a tocar en un quartet no sigui accidental o imposada, sinó la teva opció preferida. Qui sap?

Com?

Jo recomano fer els primers passos amb becs més aviat tancats, canyes no massa dures i abraçadores que permetin picar amb facilitat. L’amplitud de so del saxòfon baríton va en detriment de la seva lleugeresa i et demanaran sempre això últim sense renunciar a allò primer.

Tria un arnés confortable enlloc del típic collar. L’arnés distribueix millor el pes del baríton per la teva esquena i t’evitarà cansament i, a la llarga, possibles lesions cervicals.

Què?

Des del meu punt de vista, l’ideal seria començar a treballar el saxòfon baríton amb un repertori (estudis i obres) assequible tècnicament per a incidir primer en la producció i la qualitat del so i més tard en el domini de la varietat d’articulacions (picat).

Tot i que no abunda el repertori original ni hi ha una metodologia específica en aquest context, et recomano aquestes obres que conec: 18 de Joan Arnau Pàmies, Sherow Mustery Bar de Xavier Parlant, 2ème Solo de Concert op. 77 de Jean-Baptiste Singelée o la Sonate op. 6 de Garland Anderson). Si no, pots tocar amb el baríton obres per a saxòfon alt que funcionen molt bé, com per exemple: Aria (Bozza), Poème (Perrin), Sonatine (Guillou), Chanson et passepied (Rueff), Sonata (Telemann/Londeix), etc.

A “Editions Bar&Co”, trobaràs dos quaderns de “Pièces Baroques” amb transcripcions per a saxòfon baríton d’obres originals per a violoncel, viola da gamba i altres instruments. Si no, tu mateix pots transcriure les obres que més t’agradin de les que toquen els teus company(e)s de violoncel, fagot o bombardí a les audicions… Per què no?

ÀNIMS I ENDAVANT!

Comparteix

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email

Articles Relacionats