Disseny de Jesús Llungueras per al booklet de “Made in BCN” (LMG-2154)
Aquesta és una de les obres més difícils per a saxòfon baríton que he tocat mai. A més de la seva enorme dificultat tècnica, es necessita molta energia i un domini de les competències interpretatives per a tocar aquesta obra tan complexa i intensa.
El compositor
HÈCTOR PARRA (Barcelona, 1976) és un reconegut compositor català resident a París (França) des de 2002. Va estudiar composició a Barcelona, Ginebra (Suïssa) i va acabar els seus estudis de composició a l’Ircam (París) amb J. Harvey i B. Ferneyhough, entre altres. A més, va fer un Màster d’Estètica de l’Art a la Universitat de París 8.
Especialment dedicat al gènere dramàtic, ha composat 6 òperes en col·laboració amb escriptors como Marie NDiaye, Händl Klaus, la físico teòrica Lisa Randall i directors d’escena com Calixto Bieito i Georges Lavaudant, entre altres. La seva música ha obtingut sempre un gran èxit de públic i crítica per tota Europa.
Clica aquí per saber-ne més del compositor.
Detalls de l’obra
Edició: Edicions Tritó, Barcelona
Durada: ca. 6:00
Àmbit (escrit): LA2 – SOL6 (o el més agut possible)
TÈCNIQUES: Precisió de picats, diversitat d’articulacions, slaps, ¼ tons, smorzatti, sons d’aire, intervals molt amplis, multifònics, dinàmiques extremes (ffff-pppp), flatter, registre sobreagut extrem, glissandi i portamenti, vibratos i oscil·lacions, passatges molt ràpids, canvis sobtats d’elements tècnics i de caràcter.
INTERPRETACIÓ: Tocar amb molta intensitat. Conducció del fraseig a través dels grans rallentandos i accellerandos de l’obra.
Significat i estructura
A propòsit de l’enregistrament de TIME FIELDS I a “Made in BCN” (La Mà de Guido, 2018), Hèctor Parra em va comentar:
Amb la forma d’un estudi, TIME FIELDS I està estructurada seguint una progressió rítmica estricta cap al frenesí final, però que pateix interrupcions constants (d’un tens estatisme) que tensen i retarden la seva arribada. Així, la meva intenció en aquell moment va ser que de la relació dialèctica que aquests dos móns sonors contrastants s’entrellacen amb els canvis de temps i els processos agògics permanents, aflorés una expressió sinuosa que deformés la nostra percepció temporal. Penso que aquest estudi ha estat un dels punts de sortida del meu treball posterior quant a la cerca d’un llenguatge que integri una escriptura escrupolosa de fort component gestual i expressiu en la petita i mitjana escala amb una visió al mateix temps espectro-morfològica que abraci també un nivell estructural, a més gran escala.
Per a mi, TIME FIELDS I demana un treball detallat i minuciós des del mateix principi (a més, la lectura de la partitura no és gens evident). Al mateix temps, es pot afegir el caràcter específic quasi apropiat per a cada compàs, frase o secció mentre es van perfeccionant els detalls tècnics per anar madurant progressivament la seva interpretació. Penso que només d’aquesta manera s’arribarà a tocar amb èxit molts dels seus passatges tan difícils, ja que l’energia interpretativa, en el cas d’aquesta obra, està molt relacionada amb la tècnica.
El compositor Antonio Velasco definia molt bé la música de la “New Compexity” a un post de la seva web: Les obres d’aquests compositors es caracteritzen per una màxima exigència tècnica en la interpretació, fregant allò impossible, el qual no és un afegit (com podria ser a l’estil de la música virtuosística), sinó que és una part de l’obra en sí mateixa. Les dificultats extremes d’interpretació busquen crear una relació més profunda entre intèrpret i obra, que superi els cànons interpretatius del passat.
Vols treballar TIME FIELDS I amb mi? No dubtis en contactar-me
