QUASI UNO SPECCHIO, Isabel Benito Gutiérrez

Repertoire

Foto: @Anna Guardiola

M’encanta descobrir i recórrer camins “diferents” de l’expressió musical i, encara més, quan aquests es mesclen amb altres disciplines artístiques. Aquesta és una obra imprescindible per desenvolupar la teva creativitat interpretativa.

La Compositora

ISABEL BENITO GUTIÉRREZ (Santander, 1981) va estudiar piano al Conservatori Municipal de Música. Més tard, estudia teoria i composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC, Barcelona) amb Luis Naón i Mauricio Sotelo. També va assistir a seminaris i classes magistrals de molts altres compositors.

El 2013 es trasllada a Anglaterra per estudiar a la Universitat de Huddersfield (allí va obtenir el seu PGCE, Postgraduate Certificate in Education) i a la Universitat de Liverpool (va estudiar un Màster d’Investigació en Composició Musical).

La seva música és intuïtiva i artesana de una natura forta i magnètica. Moltes de les seves obres tenen un sentit interdisciplinar, la majoria combinades amb la pintura, degut al seu interès en aquesta art plàstica, així com també amb l’arquitectura, la fotografia i el cinema.

Clica aquí per saber-ne més de la compositora.

Detalls de l’obra

Edició: Aventino Music (ITA), properament
Durada: 3:00
Àmbit (escrit): el més greu possible – el més agut possible
TÈCNIQUES: Flatter, sons d’aire (sense altura determinada), ús de la veu, slaps, sons de claus.
INTERPRETACIÓ: Tocar amb molta energia expressiva.

Aquí et deixo el vídeo del meu canal de Youtube. Ben aviat podràs escoltar la nova versió que he gravat recentment en el meu disc per al segell italià Aventino Music.

Significat i estructura de Quasi uno Specchio

Buscant connectar la música i les arts visuals, em vaig adonar que la notació musical convencional estava fent aquesta connexió d’una manera forçada i difícil de percebre per l’oient/observador. Al mateix temps, alguns dels paràmetres de la notació musical no eren gens rellevants per a mi. Per això, vaig decidir de crear partitures semi-improvisades ajudant els intèrprets a seguir una guia més oberta, donant així una coordinació més natural dels elements visuals i sonors a les meves obres.

Quan vaig conèixer al Joan Martí-Frasquier al Festival Mixtur 2018, vam parlar sobre una de les meves obres, ‘Triptych’, per a clarinet/clarinet baix, viola, violoncel i pintura en directe. En un dels moviments d’aquesta peça, la pintura s’indica en direccions gràfiques, i vam intercanviar idees sobre com aquestes formes es podrien transcriure en sons del saxòfon baríton. Aquests van ser els primers passos de ‘Quasi uno Specchio’, una partitura que vaig “pintar” per a que Joan la toqués. (Isabel Benito, 2021)

Em van agradar molt els seus plantejaments per trobar punts en comú entre música i pintura. Aquest podria ser un dels molts objectius de les partitures gràfiques. La notació musical convencional no sempre dóna una idea clara als/les intèrprets. Llavors, per què no un traç, un color o un símbol no necessàriament musical no podrien transmetre millor la idea d’un(a) compositor(a)?

No tot(e)s els/les compositor(e)s busquen la mateixa precisió i l’exactitud de les notes, ritmes, tempos i dinàmiques cada cop que s’interpreten les seves obres. Moltes vegades, l’energia i la flexibilitat interpretativa (molts li diuen “llicències”) d’un(a) músic en el moment de tocar, poden transmetre millor aquella idea original. Molt(e)s compositor(e)s prefereixen la diversitat de versions (al cap i a la fi, la idea essencial de l’obra no canvia) a la repetició mil·limètrica d’una obra.

Les indicacions de QUASI UNO SPECCHIO són molt clares: cada color està relacionat amb una tècnica ampliada determinada. L’obra progressa des de l’extrem greu de l’instrument a l’agut en la durada expressada en l’eix horitzontal. L’eix vertical indica les dinàmiques: com més alt, més fort.

Acabada el 2020, vaig estrenar aquesta breu peça el juny de 2021 en un concert al meu poble natal, La Ràpita (Montsià). QUASI UNO SPECCHIO formava part de la Suite Mixtur (llegeix més aquí sobre aquesta obra). Recorda que les cinc peces que composen aquesta suite poden tocar-se separadament.

Tant si la vols tocar amb la Suite com per separat, t’animo a que treballis QUASI UNO SPECCHIO. Si busques una obra que faci despertar la teva creativitat interpretativa, no ho dubtis. Gaudiràs molt tocant-la i sorprendràs al públic. Jo, a més, en concert sempre projecto la partitura.