SUITE MIXTUR, Diversos Compositors

El diumenge 6 de juny de 2021 a La Ràpita (Montsià), interpretava per primer cop un conjunt de peces originals per a saxòfon baríton sol que vaig titular amb el nom d’un festival internacional de música de nova creació que se celebra cada any a Barcelona des del 2012.

A l’edició del 2018 vaig tenir l’oportunitat de participar com a intèrpret del Taller de Composició i Experimentació Sonora del Festival Mixtur, treballant 10 obres breus, escrites per a l’ocasió, de diferents compositors tant en els panells de lectura com en la preparació per al concert corresponent. Malgrat que totes les obres eren força interessants, n’hi havia 5 que em van semblar molt especials per la manera amb què tractaven l’instrument.

Degut a la breu durada d’aquelles peces, vaig pensar que seria més fàcil de programar-les si les agrupava en un format més gran, malgrat que es poden tocar perfectament per separat. Amb el vistiplau d’Isabel Benito, Florent Caron Darras, Hakki Cengiz Eren, Daniel Muñoz-Osorio i Demian Rudel Rey (en ordre alfabètic) i d’un dels directors del festival, així va ser com va sorgir la Suite Mixtur.

Encara que aquesta no sigui una suite gaire escolàstica (les normes estan per saltar-les quan convé), totes cinc peces, malgrat ser d’estils diferents i amb un apropament molt personal al saxòfon baríton, presenten trets comuns com la recerca sonora i la diversitat de les articulacions i, sobretot, una alta exigència interpretativa.

Per a la redacció d’aquest post, vaig demanar a cada compositor que comentés breument la seva obra, que acompanyo amb el seu enregistrament corresponent, fet al Calafell Sound Recording Studio per Antonio Velasco, el juny de 2021. Aquí les teniu en l’ordre en les quals les interpreto en concert.

TRAÇ 1, de Daniel Muñoz-Osorio

Àmbit (escrit): LA#2 – SOL5
TÈCNIQUES: Diversitat de slaps, diversitat d’articulacions, trinos i trèmolos, dinàmiques extremes, canvis sobtats de dinàmiques, diversitat de sons d’aire, flatter, ¼ tons, multifònics, precisió de picat, passatges ràpids, growl, sons de claus.

Escolta-la:

Traç I és la primera d’una sèrie de breus peces a solo que presenten una estructura musical comprimida i heterogènia i una natura agitada. Per una banda, consisteix en una variada gamma d’impulsos i línies adornades que s’intercalen ràpidament y, per l’altra, en uns comptats moments d’estabilitat. La tècnica del saxòfon demana un control precís per les constants i bàsiques diferències d’articulació, color i caràcter. (Daniel Muñoz-Osorio, 2021)

Llegiu més sobre Daniel.

MINIATURE, de Florent Caron Darras

Àmbit (escrit): LA2 – FA(1/4)5
TÈCNIQUES: Diversitat d’articulacions, flatter, dinàmiques extremes, canvis sobtats de dinàmiques, multifònics, precisió de picat, passatges molt ràpids, bisbigliandi, ¼ tons.

Escolta-la:

Aquesta miniatura, escrita per a Joan in 2018, era l’oportunitat per a escriure per primer cop per a saxòfon baríton, que vaig desenvolupar posteriorment en dues obres, Projection i Technotope. Vaig reduir el material a quatre elements: un so mantingut més o menys “sorollós”, un multifònic, un tret ascendent i un so regular més o menys percusiu. El repte d’aquesta breu peça era articular tots aquests elements de manera que alguns acaben fusionant-se entre ells. (Florent Caron Darras, 2021)

Llegiu més sobre Florent.

QUASI UNO SPECCHIO, d’Isabel Benito

Àmbit (escrit): el més greu possible – el més agut possible
TÈCNIQUES: Flatter, sons d’aire (sense altura), ús de la veu, slaps, sons de claus.

Escolta-la:

Com a compositora, un dels meus objectius principals és la combinació entre la música i les arts visuals des de diferents perspectives. Després d’haver creat varies obres interdisciplinàries, vaig decidir aprofundir en aquesta connexió creant una obra musical que pogués ser alhora visual. A més, Quasi un Specchio (2020) reflexa el meu interès de posar en qüestió la notació musical convencional. (Isabel Benito, 2021)

Llegiu més sobre Isabel.

A STUDY IN DISTORTION, de Hakki Cengiz Eren

Àmbit (escrit): MIb3 – FA4
TÈCNIQUES: Precisió de picat, diversitat d’articulacions, diversitat de slaps, ¼ tons, passatges molt ràpids, ús de la veu (el més greu possible fins al més agut possible), afinació, multifònics, harmònics naturals separats (parcials).

Escolta-la:

Vaig escriure A Study in Distortion per a Joan Martí-Frasquier, amb qui vaig treballar per primer cop al Taller de Composició i Experimentació Sonora al Festival Mixtur Barcelona l’abril de 2018. L’obra gira entorn a un LAb continu; les inflexions i timbres del qual estan subjectes a canvis constants que potencien la seva afinació amb un increment progressiu del seu nivell de distorsió sonora. (Hakki Cengiz Eren, 2021)

Llegiu més sobre Cengiz.

MÉLANCOLIE I, de Demian Rudel Rey

Àmbit (escrit): LA2 – el més agut possible
TÈCNIQUES: Precisió de picat, multifònics, slaps, passatges molt ràpids, dinàmiques extremes, canvis sobtats de dinàmiques, harmònics naturals, trinos i trèmolos, flatter, growl, registre sobreagut extrem, sons d’aire i transicions, vibratos i oscil·lacions, ús de la veu, diversitat d’articulacions.

Escolta-la:

Mélancolie I (2018), per a saxòfon baríton, es una obra inspirada pel text “El Aleph” de Jorge Luis Borges. Mélancolie és un cicle d’obres breus (bé amb electrònica o sense) en què l’eix principal és l’exploració tímbrica de l’instrument d’una manera exhaustiva. Les peces també aborden certes qüestions compositives relacionades amb la miniatura, la forma, la presència escènica, el virtuosisme i la relació de la font sonora amb l’electrònica. (Demián Rudel Rey, 2021)

Llegiu més sobre Demian.

Us animo a que treballeu aquesta Suite i/o cadascuna d’aquestes peces.

Joan Martí-Frasquier
Barcelona, Juliol 2021
Actualitzat el novembre 2023

Comparteix

Articles Relacionats