MEGADONT, William Dougherty

BECAUSE

Andorra Sax-Fest 2017. D’esquerra a dreta: Daniel Miguel, Joan Martí-Frasquier, Francisco Molina

Aquesta és una obra de música de cambra ideal per treballar el so, les dinàmiques, l’afinació i la paleta sonora amb els altres barítons. T’animo a treballar-la!

El compositor

WILLIAM DOUGHERTY (n. 1988) és un compositor estatunidenc, a més d’artista sonor, professor i articulista. Ha estat guardonat amb diversos premis de composició (com el Premi Roma de Composició Luciano Berio el 2021) i altres mèrits i distincions tant als USA com a Europa. Les seves composicions han estat interpretades internacionalment per prestigiosos ensembles en festivals de música contemporània reconeguts.

Clica aquí per saber més sobre el compositor.

Detalls de l’obra

Edicions: Babel Scores
Durada: ca. 8:00
Àmbit (escrit): RE#3 – LA#5 (1er, 2on i 3er barítons)
TÈCNIQUES: Ampli rang de dinàmiques i timbres, slaps, registre sobreagut, ¼ tons, multifònics, harmònics naturals, glissandi, afinació, pulsació estable.
INTERPRETACIÓ: Paleta tímbrica, conjunció amb els altres barítons.

Significat i estructura de Megadont

MEGADONT per a tres saxòfons barítons és una obra basada en diferents textures de multifònics estratificats, slaps amb so i figures de glissandi imitatives. El material sonor s’origina sobre un uníson nebulós que, en combinació amb els multifònics sorgits dels harmònics naturals, ocasionalment produeix quintes justes – els parcials 2on i 3er sobre una ‘imaginària’ i impracticable fonamental greu. Aquest material s’expandeix fins als parcials 10, 11 i 12, al registre sobreagut de l’instrument. El nom de l’obra, un terme de la zoologia, s’empra per descriure aquells animals que tenen dents molt grans. (William Dougherty, 2013)

MEGADONT de William Dougherty és una obra original per a tres saxòfons barítons, escrita el 2013. No és una peça molt difícil però sí que és exigent quant al control de la respiració (hi ha frases molt llargues i potser podries utilitzar la respiració circular), de les dinàmiques (majoritàriament, l’obra està escrita entre ppp i mp), del registre sobreagut i dels multifònics i harmònics naturals.

La textura sonora produïda pels harmònics naturals, alguns multifònics i els 1/4 de to es realment bonica. Penso que les transicions entre els unísons i els parcials creen un ambient fantàstic. D’altra banda, l’ús dels slaps trenca amb la verticalitat i l’espectralisme de l’obra aportant una certa sensació de ritme i pulsació.

Com et deia abans, penso que aquesta obra és excel·lent. A mi em va encantar des del primer moment que vaig treballar-la i assajar-la. Si no hagués estat pel Baritone Institute de l’Andorra Sax-Fest de 2017, potser encara no l’hauria tocat en concert.

T’agradaria saber més coses de MEGADONT de William Dougherty? Voldries treballar-la? No dubtis a contactar-me!

Joan Martí-Frasquier
Barcelona, juny 2018
Actualitzat: gener 2024

Comparteix

Articles Relacionats