Normalment la pràctica de la improvisació se sol associar tant al jazz que sembla que no tingui molta relació amb la música “clàssica” (o “música escrita”, com he llegit algun cop). La improvisació havia estat una pràctica habitual entre molts intèrprets de la història de la música. Alguns compositors “clàssics” com Beethoven, Bruckner o Buxtehude van ser improvisadors molt reconeguts en el seu moment.

La improvisació lliure va néixer com un moviment alliberador de la “tirania” de la partitura imposada pels compositors del serialisme integral als anys 60 del segle XX, en què moltes obres d’aquest estil sonaven gairebé com improvisacions. Paral·lelament, en aquella dècada apareixen els primers músics de free jazz, que van “revolucionar” l’escena d’aquest gènere amb improvisacions molt allunyades dels estàndards habituals.

Als nombrosos concerts de grans improvisadors (Agustí Fernández, Lê Quan Ninh o Josep Lluís Galiana entre molts altres) als que anat els últims anys a Barcelona, he corroborat que la improvisació lliure, el free jazz i la música contemporània tenen més elements en comú que diferenciadors. Es increïble veure la infinitat de registres sonors que extreuen dels seus instruments, la recerca de timbres i textures o el desenvolupament constant de les estructures de les peces.

La meva experiència com a improvisador.

Per raons d’organització curricular, vaig fer els meus estudis de música i una gran part de la meva carrera artística com a intèrpret “lector”. Posteriorment, he anat trobant en el repertori de música contemporània per a saxo baríton, obres en las que apareix la improvisació en major o menor mesura. N’hi ha de tots colors: obres amb fragments en els que pots escollir i alterar l’ordre proposat, obres amb episodis per a improvisar lliurement. També hi ha peces en les que has d’improvisar segons les indicacions del compositor o obres totalment obertes.

En tot cas, la improvisació (bé sigui més o menys delimitada, guiada o lliure) em sembla una activitat d’estudi personal excel·lent per treballar tant la tècnica instrumental com la creativitat interpretativa. Moltes vegades, en les meves sessions de treball he acabat creant petites composicions efímeres sobre algun element o tècnica ampliada. Ho has fet això, alguna vegada?

Mira aquesta improvisació que vam fer a Nova York amb Kyle Motl (contrabaix), Joan Bagés, Bernardo Barros (electròniques) i Fede Cámara Halac (electrònica y vídeo en viu):

He de dir que, encara que hagi emprat aquesta disciplina en ocasions com aquesta, no em considero un improvisador. Hi ha excel·lents intèrprets totalment especialitzats en la improvisació de qui hem d’aprendre molt.

La improvisació a l’aula.

Vaig començar a interessar-me per la improvisació lliure a través d’una companya del conservatori, la percussionista Núria Andorrà. Núria és una intèrpret molt activa en aquest gènere i ha actuat amb alguns dels millors improvisadors internacionals que han passat per Barcelona els últims anys. Núria em va animar a treballar tot tipus d’improvisacions amb els meus alumnes de saxo. La veritat és sempre m’ha donat molts bons resultats com a complement a la seva formació musical. Aquestes pràctiques incentiven en ells l’escolta activa, la seva creativitat i la idea d’interpretació col·lectiva. A més, em permet agrupar alumnes de nivells molt diferents.

Moltes vegades, tant al conservatori com en cursos on he impartit algun taller de música contemporània, solem incloure alguna improvisació (més o menys lliure, encara que seria millor dir “guiada”) als concerts. Normalment m’agrada posar-la al principi. Penso que va molt bé per a que els alumnes se sentin al mateix temps distesos i concentrats des del primer moment. Si, a més, treballem una posada en escena original, això va molt bé per atrapar al públic.

Aquí tens algunes mostres d’improvisacions que he fet amb alumnes:

• Actuació de l’ensemble de saxos (alumnat de grau professional) del Conservatori de Reus en el “Festival Simfònic” (Reus). Juny de 2014:

• Audició d’alumnes (tots els nivells) del curs d’estiu de saxòfon clàssic de Taranaki (New Plymouth, Nova Zelanda). Gener de 2017: