JACKDAW, Wayne Siegel

Repertoire

foto: Anna Guardiola

Escrita originalment per a clarinet baix el 1995, aquesta obra requereix una gran precisió de les articulacions, agilitat en els intervals i en els canvis de registres. Gaudiràs tocant-la en concert!

El compositor

WAYNE SIEGEL (Los Ángeles, USA, 1953) té una producció que inclou tot tipus de gèneres musicals, des d’instal·lacions sonores a obres per a orquestra. La seva música ha estat interpretada per tota Europa, Amèrica i Àsia per grans músics com Kronos Quartet, Harry Sparnaay, etc.

Instal·lat a Dinamarca des de 1974, hi va treballar com a compositor, intèrpret, investigador, etc. Va ser director del Centre Nacional de Música Electrònica de Dinamarca (DIEM), professor de música electroacústica a la Royal Academy d’Aarhus (2003-2017), on va ser nomenat professor honorari el 2017.

Clica aquí per saber-ne més del compositor.

Detalls de l’obra

Electrònica fixa
Edició: Contacta amb el compositor (contact@waynesiegel.dk)
Durada: 10:24
Àmbit (escrit): SIb2 – SOL5
TÈCNIQUES: Precisió dels picats, passatges ràpids, intervals amples, afinació.
INTERPRETACIÓ: Tocar amb energia expressiva.

Significat i estructura de Jackdaw

Abans d’entrar en matèria, Wayne Siegel ens explica el significat del títol: “Un jackdaw és un petit corb europeu, i tant el caràcter de l’obra com els sons estan inspirats en aquest ocell tan audaç i espabilat. Vaig domesticar-ne un i vaig poder gravar-lo en perfectes condicions. Molts dels sons de la part electrònica són gravacions processades amb l’ordinador (…)”

JACKDAW té una marcada influència de la música minimalista dels anys 60 i 70 del segle XX. Aquest estil de música utilitza materials limitats tals com patrons o pulsos repetitius, reiteració de frases o incisos musicals o una harmonia consonant. Aquesta música no pretén ser narrativa i vol centrar l’escolta de l’obra en els seus processos evolutius interns.

Just al principi de la part del saxòfon baríton, identificaràs el primer compàs de “Clapping Music” (1972) de Steve Reich, una de les obres més representatives (així com també el seu compositor) de la música del minimalisme. De fet, es podria dir que l’obra sembla estar inspirada en aquest motiu.

JACKDAW té tres grans seccions que s’interpreten seguides:

SECCIÓ 1 (compassos 1 a 199), ràpida, brillant i rítmica, amb canvis freqüents de compassos.
SECCIÓN 2 (compassos 200 a 242): lenta i expressiva. El saxòfon baríton toca notes llargues, generalment en crescendo i diminuendo, que s’han d’integrar bé amb la part electrònica.
SECCIÓN 3 (compassos 243 a 377): El caràcter d’aquesta part és molt similar al de la primera però amb altres motius.

Esta obra és predominantment rítmica, especialment en les seccions primera i tercera. Penso que s’ha de tocar amb unes articulacions lleugeres i precises als registres greu i agut, reforçar la rítmica amb accents naturals i tocar amb claretat i amb una pulsació sòlida els passatges ràpids.

D’altra banda, necessitaràs una bona qualitat del so i flexibilitat de la columna d’aire a la secció central. Marcant bé els reguladors reforçaràs el seu caràcter melòdic i expressiu.

La part electrònica de JACKDAW conté una gran varietat de sons que es mesclen amb la part instrumental. Sovint tindràs la sensació que estàs tocant delays, loops i altres efectes. D’altra banda, tenir més referències a la partitura (temps, passatges i altra mena d’indicacions) ajudaria moltíssim. Aquest és un aspecte millorable en l’edició de la partitura.

El 2015, vaig incloure aquesta obra en el meu primer disc en solitari BELIEVER (INS Records, INS-01). Tres anys després, Robert Sirvent (professor de flauta del Conservatori de Música de Tarragona y artista plàstic) va fer-ne un vídeo molt bonic. En ell, ens volia fer reflexionar sobre la nostra relació amb la Madre Naturalesa.