HENDIA, Sixto Herrero

Repertoire

Portada de l’edició impresa

Per a mi, HENDIA és una obra imprescindible del repertori original per a saxòfon baríton sol. És curta i intensa, com un bon cafè. Anima’t a treballar-la!

El compositor

SIXTO HERRERO (Rafal, Alacant, 1965) és un saxofonista, compositor, director i catedràtic de saxòfon al Conservatori Superior de Música “Òscar Esplà” d’Alacant. És Doctor per la Universitat Politècnica de València. Herrero ha obtingut premis en diversos concursos internacionals de composició. Les seves obres s’interpreten en diversos festivals de música d’arreu del món.

Clica aquí per saber-ne més del compositor.

Detalls de l’obra

Edició: Rivera Editores, Valencia (ESP).
Durada: ca. 5:00.
Àmbit (escrit): SIb2 – DO#6
TÈCNIQUES: Amplia paleta de dinàmiques i timbres. Precisió del picat. Diversitat d’articulacions. Vibratos i oscil·lacions. Alguns passatges ràpids. Registre sobreagut. Multifònics. Sons de claus. Ús de la veu.
INTERPRETACIÓ: Tocar amb intensitat i cert dramatisme. El compositor suggereix de cantar una saeta o recitar un poema al final de l’obra.

Significat i estructura d’Hendia

Trencar, esquerdar, buscar constantment el quejío, el lament del flamenc amagat a la societat refinada de la música clàssica. La recerca de la soledat a l’escenari, on l’artista utilitza sons com una forma de comunicació per reclamar un dret oblidat (Sixto Herrero, 2002)

El saxofonista Javier De La Vega li va encarregar una sèrie d’obres a solo per a diferents saxòfons. Amb el títol de “Viajeros al Tren”, aquesta col·lecció de peces conté una obra per a cadascun dels membres del quartet de saxòfons. Evidentment, HENDIA és la que correspon al baríton.

Herrero va imaginar una sèrie d’estats emocionals en la formació d’un músic al llarg de la seva vida artística. En aquest caso, HENDIA reflexa el final del desenvolupament de l’intèrpret. L’obra conté elements purament extrets del flamenc on l’intèrpret fa de músic-actor. Per tant, el contingut de l’obra sintetitza en un sol corpus sonor, tradició (la influència del flamenc) i modernitat (l’ús de tècniques ampliades i altres recursos propis dels nous llenguatges dels segles XX i XXI).

Tècnicament, HENDIA no és una obra molt difícil, el qual et permet enfocar-te més en els elements expressius i performatius. No obstant, exigeix un bon control d’algunes tècniques ampliades, com l’ús de la veu (tractada tant independentment com integrada en el so de l’instrument), el registre sobreagut en diferents dinàmiques (des de ppp a fff), canvis de timbre en una mateixa nota o la definició d’alguns multifònics.

El treball d’interpretació és molt important ja que s’ha de tocar sempre amb intensitat. S’ha de crear moments de calma i buscar una continuïtat del discurs musical, tenint en compte els constants vaivens i les pauses. Quant a la posada en escena, el compositor demana que al final de l’obra es canti una saeta o es reciti un poema mentre es marca un ritmo amb sons de claus. Aquesta part més teatral s’ha de fer amb convicció.

Una bona interpretació d’aquesta obra es un èxit garantit en l’audició o concert en què la toquis.