EL SUR, Adolf Ventas

Repertoire

Foto d’Adolf Ventas presa d’internet

Es una bonica obra per a saxòfon sol escrita en una singular barreja de música clàssica espanyola i impressionista francesa. T’encantarà!

El compositor

ADOLF VENTAS (Amposta, 1919 – Barcelona, 2014) va ser un prolífic intèrpret, pedagog, compositor i arranjador. Podeu llegir la seva biografia (de pel·lícula) al llibre “Adolf Ventas. Su vida, su música y el saxofón” d’Israel Mira i altres autors, editat a Rivera Mota (València, 2003).

La figura de Ventas com a compositor sorgí de la necessitat d’ampliar i difondre el repertori original per a saxòfon. Així pretenia que l’instrument s’introduís en l’àmbit de la música clàssica a l’Estat espanyol, on era un perfecte desconegut. Des de la dècada de 1970, va composar, arreglar i transcriure una producció de més de 80 obres. Totes elles en diferents formats: a solo, concerts, quartets i ensembles de saxòfons i també repertori per a banda simfònica. Entre aquesta producció també es troben diferents mètodes per a saxòfon d’un gran valor pedagògic.

Moltes de les seves obres originals són una combinació molt encertada entre l’estil de la música de compositors clàssics espanyols com Albéniz i Granados i la música modal de compositors francesos com Messiaen. La música de Ventas sona fresca, sense excessius artificis. Els seus moviments lents són profunds i expressius i els ràpids són vigorosos i brillants.

Detalls de l’obra

Editorial: Edició personal
Durada: ca. 9:30
Àmbit (escrit): DO3 – LA5
TÈCNIQUES: Passatges ràpids (també en picat), diversitat d’articulacions, precisió del picat.
INTERPRETACIÓ: Tocar els passatges i moviments ràpids amb seguretat i soltesa. Buscar l’expressivitat adequada a cadascun dels diferents moviments i seccions.

Joan Martí-Frasquier · EL SUR (1997) for Saxophone solo. Adolf Ventas

Significat i estructura d’El Sur

Sempre he pensat que el reconeixement, entre els saxofonistes en general, a la figura d’Adolf Ventas no es correspon a la seva enorme labor per “normalitzar” el saxòfon en l’àmbit de la música clàssica del país. Per a mi, alguns del seus mètodes per a saxòfon tenen tant de valor com molts d’altres que han arribat d’altres països com França, on la pedagogia del saxòfon ha tingut més tradició, desenvolupament i difusió. Us animo a que descobriu, si encara no els coneixeu, els seus “Arpegios”, els seus “Cromatismos” i els seus “28 Estudios-Caprichos”(escolta alguns d’ells aquí), tots ells publicats a Edicions Boileau, Barcelona. Us sorprendran.

EL SUR és un bon exemple d’aquesta combinació de melodies i harmonies del nacionalisme espanyol de finals del segle XIX i principis del XX amb els colors de la música francesa de la primera meitat del segle XX. EL SUR evoca la música tradicional d’Andalusia, per l’ús d’aires com el “martinete” o el “zapateado” y girs melòdics singulars. Aquesta petita suite per a saxòfon sol en tres moviments va ser composada el 1997 i estrenada pel mateix compositor l’octubre del mateix any.

Et comento breument els seus moviments:

EMBRUJO: És el moviment més lent i evocador de la suite. Està escrit en forma de lied A-B-A, amb una secció central més dinàmica i amb una reexposició lleugerament diferent en mètrica (en compàs de 4/4, mentre que la primera secció està escrita en 7/4).
MARTINETE: És una dansa de tempo intermedi i de caràcter marcadament rítmic, escrita majoritàriament en compàs de 7/8 (3+2+2) amb freqüents canvis a compassos como 6/8 ó 8/8. L’origen d’aquesta dansa deriva de les melodies tradicionals cantades sense guitarra i que de vegades s’acompanyaven de sons de forja, com els d’un martinet: un martell pesant que cau a sobre una enclusa disposada sobre un bloc de fusta, dissenyada per a utilitzar l’energia hidràulica en el treball de la forja.
ZAPATEADO: La suite acaba amb un moviment viu de tempo ràpid en compàs de 6/8 i quasi sempre en picat, amb la intenció d’imitar el “zapateo” o “taconeo” d’aquesta dansa andalusa.