La qüestió de les canyes (no només de les de cervesa) és un tema freqüent entre molts saxofonistes. Com que molts baritonistes m’ho heu preguntat en diferents situacions i a mi, en el seu moment, també em va generar molts dubtes, li he dedicat aquest post. Espero que les meves reflexions et siguin útils.

Què és el que ens agrada de les canyes naturals?

La llengüeta simple que fa vibrar l’aire que tirem a través del bec i produeix el so del nostre instrument, tradicionalment s’ha fet de fusta (d’aquí que el saxòfon sigui un instrument de la família de vent-fusta… obvi!) i, en menor mesura, d’altres materials.

La gran majoria de nosaltres hem començat a tocar el saxo amb una llengüeta extreta d’una canya, normalment de l’espècie “Arundo Donax”. Aquesta fusta tan particular té una textura que, a més, evoca quelcom d’orgànic i natural. Les canyes de fusta, segons el tall i la quantitat de massa, ofereixen un rang molt ampli de qualitats sonores i tècniques aptes per a tot tipus de maneres de tocar.

Aquestes canyes, en ser de matèria viva, requereixen una cura especial ja que el nivell d’humitat i la temperatura de l’entorn faran que reaccionin al nostre aire d’una manera determinada. Hi ha qui no en té massa cura i s’adapta a les qualitats de cada canya i hi ha qui les guarda en recipients determinats, o fins i tot qui les retoca, de manera que conservin el seu estat òptim el màxim de temps possible.

Què és el que ens agrada de les canyes sintètiques?

Ho diré en una paraula: l’eficàcia. En estar fabricades de polímers tractats com el polipropilè, els factors medi-ambientals no condicionen la seva vibració. Així, pots tocar sense maldecaps al carrer o en altres espais en condicions climàtiques diferents a les del teu lloc habitual d’estudi i obtenint una resposta similar.

Aquest tipus de llengüetes no demanen la mateixa atenció que les naturals. No calen humidificadors ni altres productes per a conservar-les en un estat òptim. A més, la seva neteja i manteniment és molt simple.

Depenent de l’ús i de la cura que tinguis, cada canya et pot durar molt de temps.

Consideracions.

Surt més a compte comprar una caixa de canyes naturals que una canya sintètica? Potser sí, però ja saps que les 5 canyes d’una caixa mai aniran de la mateixa manera i que no les aprofitaràs totes per igual. En canvi, la canya sintètica respondrà sempre de la mateixa manera durant molt de temps.

Una canya sintètica dura més que una caixa de canyes naturals? El material sintètic no es desgasta tan aviat. No obstant, si tens cura de les canyes naturals (les guardes amb humidificadors, fas un procés de preparació i rodatge, les retoques, etc.), et poden durar molt de temps. Però pensa que no totes les canyes et duraran el mateix temps.

La meva experiència.

Vaig canviar definitivament a les canyes sintètiques després de l’enregistrament del disc DREAMLOVER, l’octubre de 2021. Fins aleshores, sempre havia tocat amb canyes naturals. Tenia molta cura d’elles i sempre duia diferents models i dureses, les “rodava” sovint, les conservava amb humidificadors, etc.

Uns dies abans de la gravació, vaig fer uns concerts al sud i nord d’Itàlia i assaigs a Luxemburg. Molt poques de les canyes “escollides” a casa em van respondre bé a cada lloc. La climatologia tan diversa i els canvis de lloc en tan poc temps em van fer patir prou. Encara que la gravació va anar molt bé, en tornar a casa vaig prendre la determinació de provar les canyes sintètiques.

En certa manera, volia verificar allò que n’havien dit alguns col·legues saxofonistes i clarinetistes. Al principi, era reticent perquè anys abans n’havia provat alguna i vaig tenir la impressió que el saxo em sonava a plàstic. No obstant, les proves van anar millor del què m’esperava.

Suposo que la forta motivació arran d’aquella experiència tan incòmoda va ser un punt clau. El procés de canvi també va ser fàcil perquè mai vaig voler comparar ambdós tipus de canyes. Evidentment, la textura en boca no era la mateixa i el so produït al principi tampoc. Amb el temps vaig anar adaptant l’oïda, la manera de bufar i l’embocadura interna i ara toco (i viatjo) molt més tranquil. Fixa’t si m’hi he adaptat bé, que el febrer de 2023 vaig gravar el meu disc SUITES amb canyes sintètiques!

Conclusions.

Jo estic molt satisfet del canvi. Ara, cadascú de té la seva pròpia morfologia bucal, no bufa de la mateixa manera ni té la mateixa dedicació ni objectius amb el saxòfon baríton. Conec molts partidaris tant d’un tipus de canyes com de l’altre i, fins i tot, qui toca amb les dues. Escolta totes les opinions i, sobretot, prova-les en diversitat de situacions. No tinguis mandra de provar-les. Valora quin és el tipus de canya que et va millor segons la teva activitat i el teu repertori. Per sort, al mercat hi ha una gran diversitat de canyes tant naturals com sintètiques.

—

¿Has trobat aquest post interessant? Subscriu-te a la meva newsletter per rebre altres articles sobre el saxòfon baríton.

Joan Martí-Frasquier
Barcelona, maig 2024