VIA, Joan Magrané

Via

Foto del disc “Made in BCN” (LMG-2154, 2018). ©Jesús Llungueras

En aquest article vull posar en valor la versió original de VIA, escrita el 2013 per a saxòfon baríton sol. Aquesta versió té elements escènics que li donen un al·licient extra. Anima’t a descobrir-la!

El compositor

JOAN MAGRANÉ (Reus, 1988) començà els estudis de composició de la mà de Ramon Humet, perfeccionant-los més tard a l’Esmuc de Barcelona amb Agustí Charles, a Graz amb Beat Furrer i finalitzant-los al CNSMD de París sota la tutela de Stefano Gervasoni.

Diverses fonts poètiques i artístiques, des d’Arnaut Daniel a Francesc Garriga, d’Albrecht Dürer a Miquel Barceló, han estat crucials en el seu procés creatiu. La seva música ha estat interpretada per grups, orquestres i solistes com ara l’Ensemble Intercontemporain, el Quatuor Diotima, els Neue Vocalsolisten, l’OBC, la BBC Scottish Symphony Orchestra, l’orquesta de la RTVE o el Quartet Gerhard, entre molts d’altres.

Ha estat guardonat amb nombrosos premis internacionals com el XXXI Premi de Composició Reina Sofia (2014). Algunes de les seves obres estan publicades a Éditions Durand (FRA) i Ficta (CAT).

Clica aquí per saber-ne més del compositor.

Detalls de l’obra

Edició: Contacta el compositor (joan.magrane@yahoo.es)
Durada: ca. 10:00
Àmbit (escrit): LA2 – FA#5
TÈCNIQUES: Passatges ràpids. Slaps. Bisbigliandi. Trinos i trèmolos. Varietat de dinàmiques (especialment en ppp) i timbres. Intervals amples. Ús de la veu. Growl. Sorolls de claus. Sons d’aire i respiracions. Oscil·lacions de tempo. Control dels multifònics en ppp. Portamenti.
INTERPRETACIÓ: Tocar amb molta delicadesa i frasejant bé els portamenti. Tocar amb molta intensitat la secció central, emfatitzant el recitat del text.

Significat i estructura de Via

La idea principal de VIA és el continu melòdic fluctuant i ondulant que transporta l’escolta d’una manera subtil pels diferents estadis de la peça. Aquesta obra va sorgir com a una primera aproximació al món del saxo. Em va semblar que per al que imaginava el saxo baríton era l’instrument més adient ja que em permetia jugar amb la inestabilitat i lirisme dels aguts, que no són el seu registre habitual, i alhora comptar amb la contundència i la profunditat, la riquesa, del registre greu. (Joan Magrané, 2018)

Encara que es va composar originalment per a saxòfon baríton el 2013, es va estrenar primer en la versió per a saxòfon soprano el gener de 2015. Més tard, el desembre de 2017, vaig estrenar la versió original en un concert a Bertrange (Luxemburg).

Ambdues versions són pràcticament iguals, excepte els canvis en la seva part central. Allí, la versió de baríton conté uns slaps al registre greu que es van canviar per multifònics a la versió per a saxòfon soprano. La versió per a baríton conserva un text extret del Llibre XI de l’ENEIDA de Virgili. El text s’ha de declamar amb veu xiuxiuejant y articulant molt bé les consonants. Aquí el tens, tant l’original en llatí com la seva traducció, per si t’inspira a l’hora de treballar-la i tocar-la en concert:

Summe deum, sancti custos Soractis Apollo, quem primi colimus, cui pineus ardor acervo pascitur et medium freti pietate per ignem cultores multa preminus vestigia pruna, da, pater, hoc nostris abolevi dedecus armis, omnipotens (…).

Oh, el més alt dels déus, sagrat guardià del Soracte, Apol·lo, a qui nosaltres els primers venerem, per a qui crema l’ardor del pi en munt de flames, i, confiats en la nostra pietat, ens endinsem descalços en el foc, marcant amb passes valentes les brases roents, concedeix-nos, pare omnipotent, d’esborrar aquest deshonor amb les nostres armes (…)

(traducció del ChatGPT)

Ambdues versions donen un caràcter molt diferent a la mateixa obra: la versió de soprano sona etèria i delicada, mentre que la de baríton sona contundent i intensa. Al meu parer, però, els inevitables sorolls de claus en produir els bisbigliandi queden massa presents en la versió de baríton, per raons òbvies. Potser no estaria mal canviar els bisbigliandis per vibratos i oscil·lacions per reproduir aquella fluctuació tímbrica.

T’agradaria saber més coses de VIA de Joan Magrané? Voldries treballar-la? No dubtis a contactar-me!

Joan Martí-Frasquier
Barcelona, maig 2018
Actualitzat: març 2025

Comparteix

Articles Relacionats