Portada del disc
Em complau presentar-te SOLO, el meu nou treball discogràfic per al segell italià Aventino Music, dins la seva col·lecció Avant-Garde. A més, aquest és ja el meu 5è disc en solitari. En aquest post et conto algunes coses sobre ell.
CRÈDITS
Produït per Joan Martí-Frasquier
Productor executiu d’Aventino Music: Claudio Scozzafava
Enregistrat a l’Auditori Josep Carreras, Vilaseca (Tarragonès), el 14 de febrer de 2025
Gravació i edició: Sixto Cámara Moya
Màstering: Dario Giuffrida
Foto de portada: Daniel Miguel
℗ & © 2025 Aventino Music – Avant-Garde Series (AM-AG-011)
Produït a Itàlia
https://www.aventinomusic.com/
https://www.aventinomusic.com/experimentis/
EL DISC
El novembre de 2023, Claudio Scozzafava em va proposar de gravar alguna cosa per a la línia de música contemporània d’Avetino Music. La idea em va entusiasmar, ja que tenia previstos projectes de gravacions molt atractius.
Vam decidir que la millor presentació hauria de ser un enregistrament en solitari que et permetés apreciar l’àmplia paleta sonora del saxòfon baríton. SOLO (una composició musical per a una única veu o instrument) podria seria el títol ideal.
Com que esperem fer altres gravacions en el futur, vam acordar de fer un primer disc en un format reduït. Per això, hem inclòs tres obres d’estils ben diferents que et mostraran la gran versatilitat del saxòfon baríton. Una d’elles és original per a l’instrument, una altra no especifica per a quin saxòfon fou escrita i una altra va ser composada per a veu solo. D’aquestes tres obres, dues són gravacions en primícia.
El saxòfon baríton, amb una tessitura i registre molt semblants al del violoncel o al del fagot, no és només un instrument amb funcions de suport harmònic i rítmic a les bandes de música o als quartets i ensembles de saxòfons. A mitjans del segle XX, diversos saxofonistes de jazz (Serge Chaloff, Pepper Adams o Gerry Mulligan, entre d’altres) no van tenir complexos en utilitzar-lo com a veu principal dels seus grups demostrant la mal·leabilitat i capacitats expressives del baríton.
En la música clàssica/contemporània, el reconeixement com a instrument solista ha arribat més tard i més lentament. A finals del segle XX comencem a trobar obres que ja són referents del nostre repertori. El treball conjunt entre intèrprets i compositor(e)s ha generat un interès creixent en la creació de nou repertori fins el punt que el baríton ha anat adquirint un paper cada cop més destacat dins de la família del saxòfon.
EL REPERTORI DE SOLO
ADOLF VENTAS (1919-2014): EL SUR (1997) per a saxòfon solo
- Embrujo
- Martinete
- Zapateado
ISABEL BENITO (b. 1981): QUASI UNO SPECCHIO (2020) per a saxòfon baríton solo
GIACINTO SCELSI (1905-1988): THREE LATIN PRAYERS (1970) per a veu sola
- Ave Maria
- Pater Noster
- Alleluja
EL SUR, Adolf Ventas
Adolf Ventas (Amposta, Tarragona, 1919 – Barcelona, 2014) va ser un prolífic intèrpret, pedagog, compositor i arranjador. La seva vessant de compositor sorgí de la necessitat d’ampliar el repertori original per a saxòfon i contribuir així a situar l’instrument en el lloc que mereix en l’àmbit de la música clàssica. Moltes de les seves obres combinen d’una manera molt particular l’estil de la música de compositors espanyols com Albéniz o Granados i la música modal de compositors francesos com Messiaen. La música de Ventas sona fresca, sense excessius artificis. Els seus moviments lents són profunds i expressius i els ràpids són vigorosos i brillants. El Sur (1997) n’és un bon exemple. Ho comprobaràs clarament en l’evocador Embrujo, el noble Martinete i el trepidant Zapateado.
Llegeix més sobre aquesta obra aquí: https://joanmf.com/ca/el-sur-adolf-ventas/
QUASI UNO SPECCHIO, Isabel Benito Gutiérrez
Isabel Benito Gutiérrez (Santander, 1981) em va plantejar una qüestió molt interessant: com traslladar gestos i traços propis de la pintura als sons del saxòfon baríton. La notació musical convencional no sempre ajuda a transmetre d’una manera clara la idea del compositor als/les intèrprets. De vegades, com és el cas de Quasi uno Specchio (2020), un traç, un color o un símbol no estrictament musical tenen un poder de suggestió molt més gran. Presentada en forma de partitura gràfica, la compositora no pretén que l’obra es toqui sempre amb la mateixa precisió i l’exactitud, sinó que sigui el/la intèrpret qui transmeti la seva visió, basant-se en les indicacions especificades. Al cap i a la fi, l’essència del missatge sempre queda.
Llegeix més sobre aquesta obra aquí: https://joanmf.com/ca/quasi-uno-specchio-isabel-benito-gutierrez/
THREE LATIN PRAYERS, Giacinto Scelsi
Giacinto Scelsi (La Spezia, Itàlia, 1905 – Roma, Itàlia, 1988) sempre m’ha semblat un compositor fascinant. La seva producció musical més coneguda mostra la forta influència de l’espiritualitat de les cultures orientals, plena de coloracions tímbriques sobre una (o poques) notes amb inflexions microtonals complexes que es modifiquen amb l’ús d’articulacions, dinàmiques, altura, etc. No obstant, amb aquestes Three Latin Prayers (1970) sembla haver fet un gir cap a l’espiritualitat d’occident, basant-se en tres de les oracions més destacades de la litúrgia cristiana: l’Ave Maria, el Pare Nostre i l’Al·leluia. Vista l’escassa producció per a saxòfon de Scelsi, em van semblar molt adequades per tocar-les amb aquest instrument tan proper a la veu, per a qui foren composades originalment.
Llegeix més sobre aquesta obra aquí: https://joanmf.com/ca/three-latin-prayers-giacinto-scelsi/
—
Espero que SOLO t’acompanyi en els teus millors moments.
Joan Martí-Frasquier
Barcelona, desembre 2025
