PIERROT I ARLEQUÍ, Miquel Pardo-Llungarriu

Repertoire

Pierrot, Joan Angelico Illustration

Els dos moviments de PIERROT I ARLEQUÍ descriuen molt bé el caràcter de cadascun dels dos pallassos de la “Commedia dell’Arte”. Per una banda, Pierrot, el trist, melangiós i enamorat de la lluna. D’altra, Arlequí, astut, rondinaire i busca-raons.

El compositor

MIQUEL PARDO-LLUNGARRIU (Barcelona 1959) és un músic (compositor, pianista), musicòleg i filòsof, titulat Superior en Composició, Llenguatge musical i Musicologia i Doctor Cum Laude en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb una tesi doctoral sobre estètica musical fenomenològica.

Membre de l’Associació Catalana de Compositors Actuals des de 1996, és autor d’unes cent obres per a piano solista, orgue, guitarra, cant, música de cambra, banda simfònica, cobla i orquestra simfònica. Ha rebut diversos premis de composició en l’àmbit nacional i internacional i algunes de les seves obres estan publicades a les editorials musicals Clivis, Dínsic, Periferia i Tritò.

Pardo-Llungarriu ha estat professor titular d’Harmonia i Matèries Teòriques al Conservatori Professional Municipal de Música de Sabadell, des de 1992.

Clica aquí per llegir més sobre el compositor.

Detalls de l’obra

Contacteu amb el compositor (mpardollungarriu@hotmail.com)
Durada: ca. 10:00
Àmbit (escrit): LA2 – DO#6
TÈCNIQUES: Control de la respiració (frases llargues). Varietat d’articulacions. Slaps. Molts passatges ràpids. Registre sobreagut. Control dels multifònics (sons plens i per separat). Rítmica exigent. Flatterzungue. Bisbigliandi. Vibratos i oscil·lacions de so. Sorolls de claus. Smorzando i sons d’aire.
INTERPRETACIÓ: Tocar amb molta expressivitat a les seccions líriques. Tocar amb destresa i agilitat a la secció ràpida. Controlar bé els canvis de rítmica i de tempo dins l’obra, conservant la continuïtat del fraseig. Integració dels multifònics com a element harmònic-tonal de l’obra.

Significat i estructura de Pierrot i Arlequí

Totes les meves obres neixen d’una inquietud interior, d’un desig d’aventura i exploració del territori sonor que m’ofereixen els instruments. Penso que aquesta obra és un clar exemple d’aquesta intenció, amb el repte afegit de ser una obra a solo. Buscava comunicar sentiments i pensaments musicals, humor, ironia, etc., a través de dos personatges entranyables de la commedia dell’arte: Pierrot i Arlequí. (Miquel Pardo-Llungarriu, 2016).

PIERROT I ARLEQUÍ és la primera obra Pardo-Llungarriu per a saxòfon baríton, encara que ja havia utilitzat el saxòfon en altres obres. Ell es va sentir atret per la riquesa tímbrica i el potencial expressiu de l’instrument.

PIERROT I ARLEQUÍ és una obra molt exigent a nivell tècnic i interpretatiu. Les indicacions són molt precises, la notació es convencional i la lectura és molt clara. D’entre la gran varietat de tècniques ampliades usades, cal remarcar l’ús que fa dels multifònics. Aquestes actuen com una veritable polifonia i estan molt ben integrats en el discurs melòdic de l’obra.

L’ambient general del primer moviment és melancòlic. El tema principal és lànguid i va adquirint tons dramàtics a mesura que ens acostem al clímax mitjançant l’ús també de passatges molt ràpids.

El segon moviment és predominantment rítmic i juganer, gairebé trapella, amb l’ús d’articulacions molt diverses. Just abans de la secció final, ens trobem amb una cadència molt desafiadora. El moviment acaba d’una manera molt brillant.

Encàrrec de l’Associació Catalana de Compositors Actuals, vaig estrenar PIERROT I ARLEQUÍ en un concert de la seva temporada “Música d’Ara” a Barcelona el 20 d’octubre de 2016.

—

T’agradaria saber més coses de PIERROT I ARLEQUÍ de Miquel Pardo-Llungarriu? Voldries treballar-la amb mi? No dubtis a contactar-me!