Cada cop que arriba finals d’octubre i principis de novembre, penso amb els “Rencontres autour du Saxophone Baryton” que es van realitzar entre 2008 i 2011 per aquelles dates. Després del doble intent de fer una quinta edició al 2012 i 2103, aquest any ho recordo amb certa nostàlgia perquè trobo a faltar aquell ambient d’intercanvi de coneixements que se vivia a Ambazac (França).
Aquelles intenses jornades de treball, organitzades per Eric Devallon i Damien Royannais (des de sempre, els meus referents del baríton clàssic), contenien moltes activitats (concerts, tallers, xerrades, proves de material, etc.) que van servir per posar-nos al dia en diferents aspectes del saxòfon baríton.
Allí vam tenir la possibilitat de comprovar com el llistat d’obres per a saxòfon baríton que confeccionava l’“Asociation Bar&Co” anava en augment (i encara ho fa, como podeu veure aquí), com naixia i es presentaven las novetats de les “Éditions Bar&Co” (les primeres publicacions especialitzades en el repertori d’aquest instrument) i d’escoltar moltíssimes obres, estrenes incloses.
Durant aquelles quatre edicions també vam tenir l’oportunitat de conèixer personalment alguns compositors que han escrit obres destacades per a l’instrument, com José Luís Campana, Sergio Fidemraizer, Sixto Herrero, Christian Lauba, Dominique Soulat i Isabel Urrutia, entre d’altres, i de compartir experiències i coneixements amb reconeguts saxofonistes com Serge Bertocchi, Richard Ducros, Philippe Geiss, Willem van Merwijk, Gilles Tressos, entre molts d’altres.
Aquestes experiències viscudes i els coneixements adquirits, van motivar l’impuls ineludible d’especialitzar-me al saxòfon baríton i em van donar idees per forjar els meus futurs projectes musicals.
Ara que s’aproxima el 17è Congrés Mundial del Saxòfon, estaria bé aprofitar l’ocasió per a que els baritonistes de tot el món puguem trobar-nos (no estic proposant de fer un congrés paral·lel), escoltar-nos i aportar alguna cosa més al futur del nostre instrument…
Què us sembla, ens veiem a Estrasburg?
