Believer

Believer2

Què diuen de BELIEVER?

Martí-Frasquier es llança a una exploració exhaustiva del timbre de l’instrument, el qual passa de recurs a finalitat, un objectiu per assolir mitjançant les variacions d’intensitat, d’atac, d’articulació i de ritme, així com també amb la incorporació d’altres sonoritats

Revista Musical Catalana Edició impresa: Desembre 2016/Gener 2017, p. 60

 

Els compositors diuen:

Felicitats! M’encanta el concepte de tants estils diferents en un mateix disc, i per ser-te sincer, Believer m’ha commogut: la teva forma de tocar és molt intensa, crua, amarga, però també dolça…

JACOB TV Believer

 

Per què vaig gravar aquest CD?

Alguna vegada havia pensat en gravar un CD amb obres del meu repertori, però no n’estava massa convençut, més que tot per la inversió de temps, feina i també diners que això comporta. La proposta d’Antonio Velasco em resultava atractiva pel fet de ser un projecte de col·laboració entre intèrpret i segell discogràfic i també per formar part d’una col·lecció sensible amb la música que s’escriu avui dia. Després de poques reunions en què ens va resultar fàcil acordar tot el procés de gravació, em vaig posar de seguida a pensar en el repertori del que seria el meu primer CD en solitari (i espero que no sigui l’últim!) i el primer de la col·lecció INS (Imagine New Sounds) del segell InSitu.

Per què BELIEVER?

El significat del nom d’una de les obres gravades, Aquell qui creu en alguna cosa, és molt adient per expressar la meva convicció envers el saxòfon baríton i la música en general. El baríton és l’instrument de la família dels saxòfons que m’ha donat més satisfaccions musicals. Tantes, que fa uns anys em van portar a especialitzar-m’hi d’una manera decidida, malgrat no ser un instrument molt mediàtic… però això què més dóna? D’altra banda, he volgut enregistrar el que per mi representa el present i futur de l’art dels sons, ja que la música, com a art que és, demana una evolució constant. A més, he escollit un repertori que mostrés el gran nombre d’opcions (o digueu-li estils, etiqueteu-ho com vulgueu…) que hi ha en la música.

  1. OXYTON (1991) per saxòfon baríton sol, de Christophe Havel (n. 1956)
  2. SOLITUDINI (2013) per saxòfon baríton sol, d’Enric Riu (n. 1968) – Primer enregistrament 
  3. JACKDAW (1995-2004) per saxòfon baríton i electrònica fixa, de Wayne Siegel (n. 1953)
  4. GEOMETRÍAS 1 (2003) per saxòfon baríton sol, d’Antonio Velasco (n. 1964) – Primer enregistrament 
  5. TROIS RÊVES EN MUSIQUE (2015) per saxòfon baríton sol, de José Luis Campana (n. 1949) – Primer enregistrament
    1. Cauchemar 
    2. Sulla strada
    3. À Bacon
  6. FANTAISIE ET DANSE (1995) per a saxòfon sol, de Ryo Noda (n. 1948)
  7. BELIEVER (2007) per a saxòfon sol i electrònica fixa, de Jacob Ter Veldhuis (n. 1951) – Primer enregistrament 

Alguna cosa més?

Sí, tres coses.

    1. Escanegeu el codi QR (vam preferir aquesta opció al de vegades incòmode booklet) que trobareu a l’interior del CD i tindreu més informació sobre el repertori i els compositors.
    2. Si us ve de gust, podreu saber-ne més del procés de gravació del disc mirant la galeria de fotos i llegint els posts a Twitter i a Facebook.
    3. I per acabar, si no esteu acostumats a escoltar música “contemporània” i, menys encara, tocada amb un saxòfon baríton, us proposo que escolteu el CD obra a obra (preneu-vos el vostre temps, això no és “fast music”) i en aquest ordre: 3 – 7 – 6 – 2 – 5 – 4 – 1 com a l’exemple.

No direu que no us ho poso fàcil…

Comparteix

Articles Relacionats