SOUND PORTRAITS IV i IVb, Enric Riu

Repertoire

Detall del disc MADE IN BCN (La Mà de Guido, LMG-2154)

Ambdues versions pertanyen a la sèrie de peces per a instrument sol a mena de retrats sonors (d’aquí el títol) amb les quals ENRIC RIU desenvolupa les seves investigacions a mitjans dels anys 2010. L’objectiu principal de cadascuna d’aquestes peces és trobar els llaços que trenquin les barreres entre compositor, intèrpret i públic. El fi últim és transmetre el contingut (o missatge) d’una manera intel·lectualment accessible sense haver de renunciar a la seva qualitat. Justament aquí rau, segons el compositor, el gran repte per a l’intèrpret.

El Compositor

En tant que compositor, ENRIC RIU (Barcelona, 1968) és un partidari fervent dels projectes multidisciplinars. Ell es centra en les possibilitats de millorar la comunicació entre compositor i públic a través de mitjans com la co-creació amb els intèrprets. Per tal d’investigar en aquest camp, Riu treballa amb ensembles de renom com Morphosis Ensemble, Fonema Consort, Proyecto Hélade, Ensemble CONCEPT/21, i intèrprets destacats com la contrabaixista Kathryn Schulmeister, el saxofonista Joan Martí-Frasquier, la marimba Adilia Yip, el flautista Marc Horne, la clarinetista Emily Beisel o el pianista Tomeu Moll.

Enric Riu combina la seva activitat com a compositor amb l’ensenyament, treballant com a professor d’Anàlisi Musical a centres com el Conservatori del Liceu, Conservatori Professional de Música de Vilaseca o l’Institut Andorrà de Música i Dansa d’Andorra la Vella, entre altres.

Clica aquí per saber més del compositor.

Detalls de l’obra

La versió IVb s’ha de tocar amb electrònica en viu
Edició: Contacta amb el compositor (enricriu@yahoo.es)
Durada: entre 5:02 i 5:24
Àmbit (escrit): el més greu possible, el més agut possible (no especificat)
TÈCNIQUES: Seqüenciació del tempo en segons. Precisió del picat, slaps, diversitat de sons d’aire, micro-intervals, growl, veu, tongue ram, sons de claus, multifònics, dinàmiques extremes.
INTERPRETACIÓ: Improvisar seguint les indicacions de la partitura. Empatitzar (i interactuar) amb el públic.

Escolta la versió a solo, SOUND PORTRAIT IVa:

Significat i estructura dels Sound Portraits IV & IVb

Sound Portrait IV i IVb (versió amb electrònica improvisada en temps real) cerquen, de la mateixa manera que la majoria de les meves obres escrites a partir de 2014, reforçar l’empatia d’intèrprets i oients amb el compositor sense forçar aquest a rebaixar la qualitat dels seus continguts. El que cadascú percep de cada obra segueix sent quelcom extraordinàriament subjectiu; ni tan sols la música descriptiva ad hoc va aconseguir unificar sensacions en el seu moment. No obstant, rebutjar la descripció no significa que la comunicativitat no pugui millorar: és molt més que possible, però cal canviar posicionaments, i comptar amb un rol polièdric dels intèrprets, així com desenvolupar la investigació sobre altres enfocs que tenen molt més en compte l’aproximació entre les parts. (Enric Riu, 2018)

L’obra no té cap notació musical convencional (ni notes ni pentagrames, etc.) sinó 3 grans blocs amb diferents línies cadascun. El primer bloc, de textures, té tres línies paral·leles (1, 2 i 3) amb diferents indicacions d’efectes que afecten la morfologia del so. Al segon bloc, el de registres, n’hi ha dues (I i II) en les quals s’orienta en la durada de les notes i dels silencis (A, B, C) en els diferents registres de l’instrument (1º -greu-, 2º -mig-, 3º -agut-). El tercer bloc, de dinàmiques, té tres línies paral·leles on s’indica el rang dinàmic a interpretar.

Si vols treballar SOUND PORTRAIT IV, hauràs d’escollir aleatòriament una línia de cadascun d’aquests tres blocs i tocar-les al mateix temps, fins a sis vegades, sense repetir mai la mateixa combinació de línies. La durada de cada línia és de 50 segons i es poden separar creant pauses no més llargues de 6 segons cada vegada que s’acaba un conjunt de tres línies, excepte entre la cinquena i sisena vegada.

Escolta ara la versió a duo amb electrònica, SOUND PORTRAIT IVb:

Has trobat diferències entre ambdues versions? Quina versió t’ha agradat més? Jo, com més detingudament he treballat aquesta obra, més recursos creatius he anat trobant. Si t’agrada la música improvisada, penso que gaudiràs molt tocant-la.

Vaig estrenar la versió a solo, IVa, al 17è Congrés Mundial del Saxòfon “SaxOpen”, a Estrasburg (França) el juliol de 2015. Posteriorment, vaig proposar a l’Enric Riu una altra versió amb electrònica per a Morphosis Duo, amb el Joan Bagés i Rubí, un excel·lent intèrpret i compositor. A l’Enric li va agradar la idea i va suggerir al Joan que improvisés lliurement amb l’electrònica. L’afegit de la part electrònica dona una percepció molt diferent a l’obra. La seva estrena va tenir lloc al cicle de concerts “Música d’Ara” a Barcelona l’octubre de 2016. Més tard, el 2018, vaig enregistrar les dues versions al meu disc MADE IN BARCELONA (La Mà de Guido, LMG-2154).