SOLITUDINI, Enric Riu

Repertoire

Foto: Anna Guardiola

Aquesta breu i bonica obra composada originalment per a saxòfon baríton és, en paraules del compositor “el resultat sonor d’una reflexió personal sobre la relació entre la humanitat i la natura”. M’encanta tocar música de compositor(e)s compromesøs amb el seu temps.

El compositor

Com a compositor, ENRIC RIU (Barcelona, 1968) és un partidari fervent dels projectes multidisciplinars. Ell se centra en les possibilitats de millorar la comunicació entre compositor i públic a través de mitjans com la co-creació amb els intèrprets. Per a investigar en aquest camp, Riu treballa amb ensembles de renom com Morphosis Ensemble, Fonema Consort, Proyecto Hélade, Ensemble CONCEPT/21, i intèrprets destacats com la contrabaixista Kathryn Schulmeister, el saxofonista Joan Martí-Frasquier, la marimba Adilia Yip, el flautista Marc Horne, la clarinetista Emily Beisel o el pianista Tomeu Moll.

Enric Riu combina la seva activitat com a compositor amb la docència, treballant com a professor d’Anàlisi Musical en centres com el Conservatori del Liceu, Conservatori Professional de Música de Vilaseca o l’Institut Andorrà de Música i Dansa d’Andorra la Vella, entre d’altres.

Clica aquí per saber-ne més del compositor.

Detalls de l’obra

Edició: Contacta amb el compositor (enricriu@yahoo.es)
Durada: ca. 4:00
Àmbit (escrit): SIb2 – REb5
TÈCNIQUES: Ampli rang de dinàmiques i timbres, control de la respiració (circular, opcional), bisbigliandi, multifònics, slaps, flatter, sons d’aire, growl, us de la veu, bend i harmònics naturals.
INTERPRETACIÓ: Tocar amb energia expressiva i actitud escènica. Tocar-la com si fos una improvisació.

Significat i estructura de Solitudini

[SOLITUDINI] És el resultat sonor d’una reflexió personal sobre la relació entre l’home i la natura.

En la mesura en què formem part de sistemes, som vulnerables o ens n’afavorim. Sovint, aquesta sort depèn de la nostra pròpia labor: quan sembrem, esperem els fruits. Però sobre altres fets no podem exercir cap mena de control, com la sortida del sol. L’home necessita l’equilibri amb el sistema natural si no es vol veure anihilat.

El saxòfon baríton em va semblar un instrument perfecte, en aquesta ocasió, per explicar una experiència íntima. Aquesta obra no té cap intenció de posar a prova les capacitats virtuosístiques de l’instrumentista ni les possibilitats de l’instrument, però sí que ha estat concebuda pensant molt en ells. Per sobre de tot, es tracta d’un missatge dirigit a un oient. (Enric Riu, 2012)

Aquesta intensa peça per a saxòfon baríton solo es podria dividir en tres seccions. La primera és lenta i progressivament van apareixent passatges ràpids que ens menen a una secció central amb molt dinamisme i contrastos molt marcats. La tercera és molt lenta (quasi meditativa) i hi predomina el registro greu de l’instrument.

SOLITUDINI és molt exigent quant al control del so per poder realitzar grans contrastos de dinàmiques. Hauràs de tocar molt piano (entre P i PPPP), especialment en el registre greu. Els seus elements polifònics (harmònics naturals, us de la veu i multifònics) estan molt ben trobats. No obstant, no són sempre fàcils degut als canvis continuats de dinàmiques.

A més, el canvis freqüents de compassos i els grups irregulars de notes (7:5, 5:3, etc.) donen una certa inestabilitat a l’obra. Tot això, junt a allò exposat anteriorment, accentua encara més el caràcter improvisatori de l’obra.

A l’hora de tocar aquesta peça en concert, tingues en compte que Enric Riu pensa molt en com el públic percep la seva música. Per al compositor, és molt important la comunicació o empatia entre l’intèrpret i l’oient. Busca l’equilibri entre tocar correctament i transmetre aquestes idees sense sacrificar la qualitat de la interpretació.

Vaig estrenar SOLITUDINI al Festival Mixtur de Barcelona l’abril de 2013 en presència del compositor. El 2015 la vaig incloure al meu primer disc en solitari BELIEVER (INS Records, INS-01).