FANTAISIE ET DANSE, Ryo Noda

Repertoire

Foto: Anna Guardiola

M’agrada la música contemporània inspirada en la música tradicional. La primera obra contemporània que vaig tocar amb el saxo (llavors, l’alt) va ser la Improvisation 1 de Ryo Noda. Bastants anys després, vaig decidir gravar aquesta obra de Noda en el meu primer disc en solitari Believer en homenatge al compositor.

El Compositor

RYO NODA (Amagasaki, Japó, 1948) és un saxofonista que, després de graduar-se a Osaka, amplià els seus estudis amb Frederick L. Hemke a Chicago (USA) i amb Jean-Marie Londeix a Bordeaux (França). Les seves composicions, la gran majoria per a saxòfon, tenen una gran influència de la música tradicional japonesa. Això sumat als molts elements de la música contemporània occidental fan una producció molt especial.

Clica aquí per saber més del compositor.

Detalls de l’obra

Edició: Alphonse Leduc, París (FRA)
Durada: ca. 6:00
Àmbit (escrit): (LA)SIb2 – DO6
TÈCNIQUES: Glissandi i portamenti, vibrat i oscil·lacions, sons d’aire (opcional), bisbigliandi, precisió del picat. Diversitat d’articulacions, slaps, passatges ràpids, registre sobreagut, sons de claus.
INTERPRETACIÓ: Tocar d’acord a les característiques de la música tradicional japonesa. Tocar amb precisió rítmica.

Significat i estructura de Fantaisie et Danse

FANTAISIE ET DANSE i altres obres de Ryo Noda estan fortament inspirades en un estil de la música antiga tradicional japonesa: el honkyoku, una sèrie de peces originals per a shakuhachi sol. El Shakuhachi és una flauta de bambú extremadament versàtil amb el que es poden produir una gran quantitat de sons. Gairebé com un saxòfon!

En un principi, no semblaria una obra molt adient per al baríton, ja que el shakuhachi no és tan greu. Aquestes flautes solen ser més curtes: la més gran sol mesurar al voltant d’un metre, com un saxòfon alt aproximadament. La vaig incorporar al meu repertori perquè en una de las frases de la “Dansa” havia un LA greu opcional que entra perfectament en aquella línia melòdica i el baríton és l’únic saxo que arriba a aquesta nota. No obstant, el tracte a l’instrument tan especial que requereix aquest estil de música va ser el que més em va motivar a treballar-la.

Vaig buscar referències d’intèrprets de l’instrument original. Em va agradar molt aquest vídeo d’Horacio Curti. D’aquí vaig treure idees per a la interpretació d’alguns elements tècnics de l’obra com els atacs sobre les notes d’adorn anticipades, els finals de les notes, l’espai dels silencis, el so “afustat” (incloent el de l’aire) de l’instrument, etc. Em va semblar molt il·lustratiu.

L’obra està estructurada en tres parts molt clares. La primera i la tercera mostren la profunda expressivitat de la música honkyoku i creen un ambient preciós que ens evoca un estat de meditació. La part central, “Dansa”, està plena d’articulacions (accents, staccatti, slaps, etc.) i de grans contrastos de dinàmiques.

Per a mi, és una molt bona obra de concert. M’encanta tocar FANTAISIE ET DANSE de memòria (penso que és molt fàcil d’aprendre) i buscar situacions per seduir i sorprendre al públic.