Tudells per a saxo baríton (foto: Joan MF) 

Normalment, quan parlem d’aspectes tècnic/mecànics del saxòfon baríton, fem referència o al tub de l’instrument o, d’altra banda, als becs, canyes i abraçadores. Cada cop més sovint, anem prenent consciència de la importància dels tudells. Aquí et conto la meva experiència.

Abans de tot, et diré que en aquest post compto amb la col·laboració de dos baritonistes de música clàssica/contemporània que respecto moltíssim: el Daniel Miguel, de Kebyart (CAT), i el Jay Byrnes, de Nexas Quartet (AUS). Moltes gràcies per la vostra participació, amics. La vostra experiència i punt de vista complementen moltíssim el que jo penso.

Suposo que molt(e)s saxofonistes (no només baritonistes) estem d’acord en què les parts de l’instrument que estan més a prop del focus de producció del so són les que influiran d’una manera més determinant en el seu resultat final. És per això que els/les saxofonistes parlem tant de becs, abraçadores, canyes… i també dels tudells.

És tanta la influència d’aquest petit tros de tub en forma de “L”? Sí. Molta. Un bon tudell pot convertir un tub normal en un bon instrument. Quan et compris un baríton nou, compara com et respon amb els tudells dels altres saxos que has desestimat. Potser t’enduus una agradable sorpresa.

T’ho dic perquè a mi això m’ha passat. M’he trobat que el tub que més m’agradava (qualitat de so en els harmònics, solidesa de mecanisme, etc.) millorava molt amb el tudell d’un baríton que havia rebutjat abans. A mi sempre m’ha funcionat amb tudells del mateix model d’instrument. Penso que, encara que les mesures dels tudells estan bastant estandarditzades, cada model té la seva estructura particular que fa que el so del baríton sigui més homogeni. No obstant, sempre pots trobar-te alguna excepció.

Característiques dels tudells

Per què és tan important el tudell? En què afecta a l’instrument?

Com et deia, aquest és un tema que potser no se’n parla tant com d’altres parts del nostre set-up però que té la seva importància.

El comportament del tudell incideix bàsicament en l’afinació i el timbre de l’instrument. Això s’aconsegueix mitjançant l’angle, el disseny intern i el material en què està fet.

L’angle d’un tudell influirà molt en la velocitat de la columna d’aire, modificant l’afinació i la projecció del so. Adolphe Sax ja va veure el comportament acústic dels tubs corbats i aquest tema l’han estudiat molts constructors posteriorment. Amb el Jorge Marqués, creador de Carbonissimo, vam analitzar la incidència en l’afinació i projecció amb els diferents angles dels meus tudells. A més, vam classificar diferents tipologies d’angles per a que funcionen bé en tots els barítons.

El disseny (sobretot intern) del tudell és també molt important. El gruix i la seva conicitat influiran molt en l’amplitud del so i el rang dinàmic, per una banda, i per l’altra, en el control del flux de l’aire, incidint en l’afinació, la projecció del so i la resposta (atacs i picat).

Tot això que t’he explicat fins aquí, ho podràs comprovar amb els tudells de sèrie convencionals de llautó que venen amb els barítons. Si, a més, busques un timbre i unes prestacions millors (sí, millors!) llavors parlem dels materials de construcció. Per aquest motiu li he dedicat un apartat especial. Si el baríton és el teu primer o segon saxòfon, penso que paga la pena invertir una mica més de diners en adquirir un tudell “premium”.

Materials

Els darrers anys, les marques d’instruments han vist com els saxòfons guanyaven prestacions acústiques banyant o fabricant tudells amb materials més “nobles” que el llautó. L’or, la plata o el coure i altres aliatges (com l’or rosa o el llautó vermell) tenen una densitat major i hi aporten més riquesa tímbrica.

Malgrat que els productes per a baríton sempre surten més tard que els d’altres saxòfons (les marques sempre s’excusen parlant de volums de mercat i vendes), podem dir que avui dia tenim prou varietat.

Els primers tudells “premium” per a saxòfon baríton que vaig provar eren de plata massissa i banyats en or. Encara que els primers m’oferien un espectre sonor ric i homogeni, em vaig decantar pels segons. Els tudells daurats em donaven un so molt compacte i una major impressió de fluïdesa i projecció. A més, notava una major precisió en les articulacions i emissions.

Tot això fins que vaig descobrir les propietats de la fibra de carboni amb el Jorge Marqués. Malgrat que aquest material té una densitat molt menor que el llautó, hi aporta altres prestacions molt valuoses. Sobretot, quant a eficiència en la producció i projecció del so, aspectes que se’ns demana molt als baritonistes.

La primera vegada que vaig bufar per aquell primer prototip de tudell de fibra de carboni, vaig al·lucinar amb el resultat. És veritat que li mancava aquell timbre tan característic del meu tudell banyat amb or però la precisió d’articulacions (picats i emissions), l’homogeneïtat de registres i el rang dinàmic superaven clarament les del meu. Amb el temps vam anar millorant l’afinació en el registre agut i en la recerca d’una paleta sonora més rica i variada fins arribar a la gamma de tudells per a saxòfon baríton que té Carbonissimo avui dia.

Tudells per a saxòfon baríton. Daniel Miguel

Daniel Miguel ©Igor Studio

Vam gaudir molt els anys que el Daniel Miguel va estudiar el grau professional de saxòfon al Conservatori de Reus. M’encanta veure la carrera professional tan brillant que està duent avui dia amb el baríton.

Aquesta és la seva experiència amb els tudells:

El tudell és una part molt important en la producció del so, especialment en el saxo baríton. Com que el seu tudell no té cap mecanisme, les ones troben un espai net per a reverberar, per a “sonar”. És per això que s’ha de buscar un tudell que interactuï bé amb el cos del saxo.

Jo he tocat durant molts anys un Selmer Series III amb tudell d’or. En la meva opinió, el Series III era un saxo que necessitava de la direcció del tudell d’or i del punch focalitzat a nivell sonor que no em donaven altres materials.

Fa uns anys, provant saxos Series II a París, vaig descobrir, experimentant, que els tudells de Series III (mesclant els dos mons!) funcionaven molt millor a la majoria de Series II. El conjunt vibrava de forma més harmoniosa, ressonava més fàcil i l’afinació del tub, en general, millorava. I entre aquests tudells, els de plata eren els que equilibraven millor el conjunt.

Al Series II, un instrument més robust i melós, la plata li donava la homogeneïtat en els registres i la profunditat sonora que jo estava buscant en aquell moment. Això és important: la tria del material depèn de l’afinitat amb l’instrument més important de tots, que és un mateix.

Actualment, estic tocant el mateix model de saxo i tudell, però aquest últim banyat en or rosa. Per a mi l’or rosa aporta el millor dels dos móns: una homogeneïtat i profunditat en el so més un extra de direccionalitat que em fa sentir extremadament còmode.

Tudells per a saxòfon baríton. Jay Byrnes

Jay Byrnes és tot un referent del baríton, no només a Austràlia. Fa molts anys que ens coneixem (les xarxes socials també tenen coses bones) i hem coincidit en algunes ocasions. El seu entusiasme és contagiós.

Aquesta és la seva experiència:

He tingut algunes experiències fantàstiques explorant amb diferents tudells als meus saxòfons barítons Yanagisawa.

Primer vaig començar amb un tudell de bronze estàndard en un B992, i vaig passar en seguida a un de plata massissa. Vaig trobar la plata massissa molt més resistent i em va convèncer la claredat del so i uniformitat en tots els registres. Quan vaig adquirir el meu següent B992, el vaig demanar amb un tudell de bronze amb bany d’or. Em va encantar aquell tudell tan especial amb una afinació tan uniforme i brillantor de so (el vaig vendre a un col·lega i lamento aquella decisió).

Després vaig passar al BW01S. Els seus dos tudells tenen el nou disseny de Yanagisawa, produint un so menys obert i més centrat i controlat. Un és de llautó amb bany de plata i l’altre de plata massissa banyat en or rosa. El bany de plata dóna un centrat i una brillantor impressionants, però no té la profunditat de so de la plata. No obstant, aporta major flexibilitat i permet una varietat més gran de colors. La plata massissa té una calidesa i una rodonesa de so esplèndida i és molt resistent. Ambdós tudells són fabulosos i els intercanvio sovint.

Jo no noto les diferències entre els tudells a les gravacions. Suposo que el públic tampoc no deu apreciar massa la diferència. No obstant, percebo internament les qualitats de cadascun d’ells i això em fa tocar i expressar-me de manera diferent. Sempre suggereixo explorar aquestes possibilitats.

—

Com veus la possibilitat de canviar el tudell? Ho tens més clar ara, després d’aquests exemples? Si és així, com dic sempre, prova bé aquests productes abans de comprar-los. Cadascú de nosaltres bufem de diferent manera, no tenim el mateix repertori amb el seu nivell d’exigència ni mateixos gustos ni propòsits professionals amb el saxòfon baríton.

No dubtis a contactar-me si necessites un assessorament personalitzat sobre aquest o qualsevol altre tema relacionat amb el saxòfon baríton.

Joan Martí-Frasquier
Barcelona, gener 2025