4
El 15 de febrer de 2024 vaig fer un taller d’introducció a la interpretació de música contemporània al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, en què hi van participar un bon grapat d’alumnes de finals de grau elemental i de tot el grau professional.
Com que no disposàvem de molt de temps i aquest tipus d’activitats requereix de continuïtat, em vaig focalitzar respectivament en una improvisació guiada i la interpretació col·lectiva d’una partitura gràfica. Al concert final, a més, vaig tocar obres de les compositores Albena Petrovic i Isabel Benito.
Penso que molt(e)s alumnes van gaudir descobrint noves maneres de fer sonar l’instrument i seguint una partitura no convencional.
La música contemporània als conservatoris i escoles de música
El curs 2021-22 vaig impartir al Conservatori de Reus una matèria optativa d’interpretació de música contemporània. Allí, a més de fomentar l’interès per la nova música i la seva pràctica individual i col·lectiva, vam intentar esbrinar els motius pels quals molt(e)s compositor(e)s han anat buscant noves maneres d’incorporar les seves inquietuds a la música, transformant el llenguatge i, al mateix temps, evolucionant les tècniques d’interpretació dels instruments tradicionals.
En general, als conservatoris i escoles de música es treballa molt poc (o gens) el repertori de nova creació. I això que forma part de la nomenclatura oficial de l’especialitat: música clàssica “i contemporània”. És estrany perquè avui dia tots els instruments disposen d’un repertori considerable escrit a partir del 1950. I moltes d’aquestes obres inclouen tècniques ampliades (avançades o exteses) i estan orientades a músics d’un nivell no massa alt. Per tant, penso que no cal esperar al grau superior per treballar-lo!
Si es practiqués aquest repertori des de molt abans, “normalitzaríem” el fet d’acolorir el so dels nostres instruments amb tècniques com el flatterzunge, els sons eòlics o la veu, a utilitzar diferents tipus de vibrato i oscil·lacions, a jugar amb els sons de claus, etc. Sembla que ens faci por treballar obres amb multifònics, bisbigliandi o quarts de to… és desconeixença o potser és mandra?
Escolteu què van fer els meus alumnes d’ensemble de saxos en un concert a Reus, el juny de 2014:
D’altra banda, penso que els professor(e)s ens (pre)ocupem massa de donar una formació musical focalitzada en el propi instrument: la seva tècnica, escales, estudis i les obres “de sempre”. Tinc la impressió que estem descuidant de transmetre la veritable afició per la música. Motivar l’alumnat a anar a veure concerts d’intèrprets professionals, escoltar música d’una manera activa i amb sentit crític.
La música contemporània a les sales de concert
Em fa llàstima i ràbia a parts iguals sentir dir que cada cop costa més omplir les sales de concerts. I, encara més, quan es programa música actual.
La música del nostre temps no està tan lluny de la realitat com pensa una gran part del públic. Tanquem els ulls i escoltem amb atenció què sentim a casa, en una avinguda, estació de tren, aeroport, etc. Molts compositors han integrat aquests paisatges sonors a la seva paleta, com anteriorment altres ho van fer incloent melodies tradicionals als seus concerts i simfonies. Senzillament, han canviat molts paràmetres fruit de l’evolució de l’art en el temps. Tan sols hem d’assumir-ho i adaptar la nostra manera d’escoltar.
Jo penso que el públic adult està massa preocupat per buscar una raó a tot allò què passa al seu voltant, també en la música. El públic infantil gaudeix més de la música contemporània perquè senzillament no té tants prejudicis a l’hora d’escoltar i es deixa portar per les sensacions que els produeixen els sons. Comentaris del tipus “aquesta música no s’entén i els músics se n’aprofiten per colar-nos-la” encara hi són. No són més que una excusa barata i evidencien la manca de criteri de qui ho diu.
Avui dia vivim en un món molt complex i canviant i l’art n’és un reflex. Si només apreciem la música com a distracció o evasió al nostre dia a dia, estarem deixant perdre la capacitat de l’art de fer-nos reflexionar i de reaccionar-hi. Ara que es parla tant del concepte d’”experiència”, per què no ens proposem d’anar a concerts d’aquest estil? Provem a veure què passa? Això sí, fem un “reset” abans de sortir de casa.
—
¿Has trobat aquest post interessant? Subscriu-te a la meva newsletter per rebre altres articles sobre el saxòfon baríton.
Joan Martí-Frasquier
Barcelona, març 2024
