Foto extreta de Turismo Donostia
Cadascuna de les cinc parts o forges d’A CHILLIDA és un desplegament tècnic de l’instrument i de tímbriques en l’electrònica. Simplement espectacular.
La compositora
MERCÈ CAPDEVILA (Barcelona, 1946) va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i, al mateix temps, Arts Plàstiques a l’Escola Municipal “Massana” (Barcelona) i a la Kunsthand Werk Schule de Pforzheim (Alemanya) amb el professor Edward Mosny.
Capdevila és membre fundadora de l’Associació de Música Electroacústica d’Espanya. La seva música ha estat interpretada a Europa, Canadà i els Estats Units. El 1993-94 va ser compositora convidada a la Aaron Copland School of Music de la Universitat de New York al Queens College.
Clica aquí per saber-ne més.
Detalls de l’obra
Electrònica fixa i saxòfon baríton modulat en temps real amb un SPX90 II.
Existeix també una versió amb electrònica en viu realitzada pel compositor i artista sonor Joan Bagés i Rubí.
Edició: Contacta amb la compositora (mercecapdevilagaya@gmail.com)
Durada: 16:10
Àmbit (escrit): LA2 – FA6 (o el més agut possible)
TÈCNIQUES: Diversitat d’articulacions, slaps, glissandi, trinos i trèmolos, flatter, registre sobreagut extrem, precisió dels picats, sons de claus, sons d’aire, harmònics naturals, ús de la veu, sons de trompeta.
INTERPRETACIÓ: Tocar amb molta energia. Actitud escènica.
Significat i estructura d’A Chillida
El saxofonista Josep Maria Aparicio, un dels pocs músics que va promoure i difondre la música contemporània a Catalunya als anys 80 i 90 del segle passat, va estrenar A CHILLIDA el 1997 i em va donar a conèixer l’obra uns anys després.
Més tard, el compositor i artista sonor Joan Bagés i jo vam treballar l’obra amb la Mercè Capdevila, a més de fer la nova versió de l’obra per a baríton i electrònica en viu. Aquesta és la versió que podeu escoltar al meu disc MADE IN BCN (LMG-2154) de 2018.
Mercè Capdevila em va comentar sobre A CHILLIDA:
La contemplació de les obres de l’escultor Eduardo Chillida en el seu conjunt em van fer pensar que totes les seves obres es poden mirar, observar i/o sentir de maneres ben diferents segons el lloc des d’on es miren i com els espais i les línies també poden canviar de significat. Vaig imaginar com crear una música on els diferents espais, línies o blocs canviessin de significat i vaig intentar representar el buit dins de la forma, l’essència del material i una certa sensació de monumentalitat.
La partitura d’A CHILLIDA està constituïda per 5 blocs o moviments que representen 5 forges diferents dins d’una mateixa obra. Forjar és el procediment de conformació de metalls que consisteix en variar la forma d’una peça per compressió, en calent, entre dues superfícies dures, una fixa i una altra mòbil. La forja modifica l’estructura del metall deformant-la i fraccionant-la en cristalls.
Es podria dir que no existeixen ritmes si no tan sols pulsació. Entre les diferents pulsacions o acordes hi ha uns buits o espais en els que s’aprecien les seves formes interiors i es van creant diversos volums, tremolors i masses. Aquests silencis, igual que els sons, tenen més espai que matèria i ens fan canviar tota percepció.
Vaig escollir el saxòfon baríton per les seves qualitats tímbriques, pel seu gruix i per la seva ductilitat. La modulació del seu so en viu (para donar així noves respostes tant a l’instrumentista com al públic), simultàniament amb l’electrònica fixa, em permetria un material directe, com en brut, FORJANT per compressió acords tancats i complexes, on ja no fóra possible percebre ni les seves alçades o freqüències, ni les característiques del seu moviment o del seu estatisme.
—
T’agradaria saber més coses d’A CHILLIDA de Mercè Capdevila? Voldries treballar-la? No dubtis a contactar-me!
Joan Martí-Frasquier
Barcelona, març 2018
Actualitzat: setembre 2023
