![\"\"](\"https:\/\/joanmf.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Spiral-galaxy-1024x786.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Extracte de \u00abMakrokosmos\u00bb (1972) de George Crumb<\/em><\/p>\n Els \u00faltims anys, he treballat les partitures gr\u00e0fiques tant amb alumnes del meu conservatori com de tallers externs. Aquesta pr\u00e0ctica \u00e9s una introducci\u00f3 excel\u00b7lent a la m\u00fasica contempor\u00e0nia i una experi\u00e8ncia musical molt atractiva i enriquidora.<\/p><\/blockquote>\n Una partitura gr\u00e0fica \u00e9s la representaci\u00f3 en text d\u2019una obra en la que s\u2019utilitzen elements extra-musicals enlloc (o a m\u00e9s) de les grafies convencionals.<\/p>\n Els elements extra-musicals emprats solen ser molt variats i poden ser tra\u00e7os, dibuixos, imatges, colors, s\u00edmbols o qualsevol altre tipus de representaci\u00f3 gr\u00e0fica. La disposici\u00f3 d\u2019aquests elements hauria de tenir la capacitat de suggerir una interpretaci\u00f3 musical.<\/p>\n Una partitura gr\u00e0fica es podria entendre com un punt de trobada entre la pintura i la m\u00fasica. Segons els seus grafismes i\/o notacions, trobarem partitures que podrien ser quadres i quadres que funcionarien molt b\u00e9 com partitures.<\/p>\n Malgrat que a l\u2019Edat Mitjana trobem partitures amb detalls ornamentals molt bonics, no \u00e9s fins a mitjans del segle XX que podem parlar pr\u00f2piament de partitures gr\u00e0fiques. Van escriure obres en partitures gr\u00e0fiques compositors tan reconeguts com John Cage, George Crumb, Gy\u00f6rgi Ligeti o Karlheinz Stockhausen, entre molts altres.<\/p>\n En l\u2019\u00e0mbit de la literatura hi ha una tend\u00e8ncia amb moltes analogies a una partitura gr\u00e0fica, salvant les difer\u00e8ncies entre ambdues arts: els cal\u00b7ligrames. Un cal\u00b7ligrama \u00e9s un poema visual, un poema per llegir i mirar. \u00c9s a dir, a m\u00e9s del seu sentit literari tamb\u00e9 t\u00e9 una finalitat est\u00e8tica.<\/p>\n Les paraules es disposen creant una imatge relacionada amb el poema, sense haver de seguir obligat\u00f2riament l\u2019ordre lineal dels poemes tradicionals. Les paraules es poden distribuir de manera estrat\u00e8gica o utilitzar una escriptura espec\u00edfica per refor\u00e7ar el sentit del poema.<\/p>\n Encara que al per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic de l\u2019antiga Gr\u00e8cia trobem poemes visualment molt bonics, no es considera com a tal fins el per\u00edode de les avantguardes i dels moviments literaris experimentals de principis del segle XX. Guillaume Apollinaire va ser qui li va donar el nom de cal\u00b7ligrama (en franc\u00e8s, calligramme<\/em>) que significa \u201cescriptura bonica\u201d.<\/p>\n \u00d2bviament, la seva interpretaci\u00f3 requereix una preparaci\u00f3 pr\u00e8via, igual que qualsevol altre tipus de partitura.<\/p>\n En les obres de m\u00fasica contempor\u00e0nia amb t\u00e8cniques ampliades, el\/la compositor(a) sol explicar el significat de les notacions utilitzades. Passa el mateix amb partitures amb un nombre molt elevat, o en la seva totalitat, de signes i grafies extra-musicals en una partitura gr\u00e0fica. De la mateixa manera, el compositor tamb\u00e9 pot optar per no indicar absolutament res i deixar-ho a la lliure interpretaci\u00f3 del m\u00fasic.<\/p>\n Depenent del grau de precisi\u00f3 de les indicacions, la interpretaci\u00f3 d\u2019una partitura gr\u00e0fica normalment mai ser\u00e0 exactament igual. Cada int\u00e8rpret pot arribar a tocar una mateixa partitura de manera totalment diferent a un(a) altre\/-a. \u00c9s m\u00e9s, rarament un mateix m\u00fasic repetir\u00e0 exactament la mateixa interpretaci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s degut a que les partitures gr\u00e0fiques permeten usar la imaginaci\u00f3 i els recursos propis de cada int\u00e8rpret. Estem treballant, doncs, un tipus d\u2019improvisaci\u00f3? Jo penso que s\u00ed. Les partitures gr\u00e0fiques haurien de fomentar la capacitat per expressar les emocions i idees musicals d\u2019una manera molt subjectiva i en un moment determinat.<\/p>\n En el meu comentari de QUASI UNO SPECCHIO (2020) d’Isabel Benito Guti\u00e9rrez (1981), et parlava de les partitures gr\u00e0fiques. Llegeix-lo aqu\u00ed<\/strong><\/a>.<\/p>\n TRA\u00c7SONOLOGY \u00e9s un exemple molt il\u00b7lustratiu de tot aix\u00f2 que t\u2019estic explicant. Aquest \u00e9s el t\u00edtol d\u2019un disc del segell valenci\u00e0 Liquen Records<\/a> (LRCD016, 2020). Cont\u00e9 nou composicions, realitzades per quinze compositors, improvisadors i artistes sonors diferents, sobre una mateixa partitura gr\u00e0fica. El seu autor \u00e9s l\u2019especialista en m\u00fasica electr\u00f2nica i v\u00eddeo-creaci\u00f3 Adolf Murillo Ribes.<\/p>\n El so ve nu, despullat de qualsevol tipus de connotaci\u00f3. \u00c9s, doncs, en el proc\u00e9s de vestir-lo on es carrega de significat. Per aix\u00f2, \u00e9s important que aquest siga el principi i punt d\u2019arrencada de la creaci\u00f3 musical. Un espai per a imaginar, per a sorprendre\u2019ns al costat de i amb els altres, per a establir connexions i obrir-se a la trobada creativa (\u2026). La grafia contempor\u00e0nia reclama al creador un acte de valentia. \u00c9s una esp\u00e8cie de cartografia no resolta que l\u2019artista ha de tornar a transitar (\u2026). (Adolf Murillo, 2020)<\/p><\/blockquote>\n Llegeix m\u00e9s aqu\u00ed<\/strong><\/a> sobre el disc i escolta\u2019l a Spotify:<\/p>\nLES PARTITURES GR\u00c0FIQUES<\/strong><\/h3>\n
LA POESIA GR\u00c0FICA: ELS CAL\u00b7LIGRAMES<\/strong><\/h3>\n
INTERPRETACI\u00d3 D\u2019UNA PARTITURA GR\u00c0FICA<\/strong><\/h3>\n
TRA\u00c7SONOLOGY<\/strong><\/h3>\n