{"id":1276,"date":"2020-09-29T11:40:32","date_gmt":"2020-09-29T09:40:32","guid":{"rendered":"https:\/\/joanmf.com\/?p=1276"},"modified":"2025-03-16T18:40:22","modified_gmt":"2025-03-16T17:40:22","slug":"saxo-boquillas-jorge-marques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/joanmf.com\/ca\/saxo-boquillas-jorge-marques\/","title":{"rendered":"Saxo Boquillas \u2013 Jorge Marqu\u00e9s"},"content":{"rendered":"

\"Saxo<\/p>\n

En aquest article us parlar\u00e9 de la import\u00e0ncia que est\u00e0 tenint per a mi tocar amb un set-up personalitzat i d\u2019haver participat en el seu proc\u00e9s de construcci\u00f3 i millora. Tot aix\u00f2, gr\u00e0cies a Jorge Marqu\u00e9s, de Saxo Boquillas.<\/p><\/blockquote>\n

\n
\n
\n
\n
\n

Vaig con\u00e8ixer a Jordi (Jorge Marqu\u00e9s) de casualitat. Recordo unos posts que va publicar a Facebook a principis de 2016, en els que explicava com anava a elaborar una bec cl\u00e0ssic per a bar\u00edton a partir d\u2019uns models convencionals que jo coneixia b\u00e9. Aix\u00f2 va despertar en mi molta curiositat, ja que en aquell moment no em sentia molt a gust amb els que utilitzava perqu\u00e8 no acabava de trobar la llibertat i les prestacions t\u00e8cniques que jo buscava. Vaig pensar que si aquell experiment seu donava bon resultat, li exposaria les meves inquietuds a veure si podr\u00edem trobar una soluci\u00f3 a all\u00f2 que buscava.<\/p>\n

Finalment, aquell projecte no es va poder acabar i vam comen\u00e7ar amb el meu. El meu objectiu era molt clar: necessitava un bec capa\u00e7 de tocar un repertori que requereix una gran flexibilitat en les din\u00e0miques, una amplia paleta de colores del so, una gran precisi\u00f3 en l\u2019articulaci\u00f3 i les emissions, homogene\u00eftat de registres, bona afinaci\u00f3, projecci\u00f3, etc. Els becs cl\u00e0ssics no em permetien arribar tot el lluny que jo volia i els de jazz no els podia controlar. Estava buscant potser el \u201cbec perfecte\u201d?<\/p>\n<\/div>\n<\/section>\n

\n

Els becs<\/h2>\n<\/div>\n
\n
\n

La forma de les diferents parts d\u2019un bec condiciona la qualitat dels par\u00e0metres del so de l\u2019instrument (timbre, articulaci\u00f3, etc.) d\u2019una manera molt determinada. Deu ser aquesta la ra\u00f3 de la varietat de models que disposen les grans marques de becs. En l\u2019\u00e0mbit del jazz, hi ha constructors especialitzats en becs i \u201crefacers\u201d, professionals que adapten les prestacions d\u2019un bec a petici\u00f3 del m\u00fasic\u2026 un sector del que se\u2019n parla (i\/o es coneix) poc en l\u2019\u00e0mbit de la m\u00fasica cl\u00e0ssica. I he de dir, per cert, que Jordi es va encarregar de donar vida de nou als meus vells becs d\u2019alt, tenor i bar\u00edton que encara conservava.<\/p>\n

Tornant al projecte del meu nou bec, es tractava de reunir en una sola les millors caracter\u00edstiques dels meus preferits de cl\u00e0ssica i de jazz. Despr\u00e9s d\u2019unes setmanes ja estava provant tres prototips de formes molt semblants per\u00f2 de prestacions molt diferents. Segons em va dir Jordi, va fer combinacions amb el volum de la c\u00e0mera d\u2019una i les mesures de la punta de l\u2019altra, amb lleugeres modificacions en cadascun d\u2019ells per a veure quins aspectes del so canviaven.<\/p>\n

Durant les nombroses sessions de proves i retocs, abans d\u2019arribar al meu bec actual de bar\u00edton, es van quedar pel cam\u00ed altres prototips alguns dels quals els vam modificar posteriorment per aconseguir sensacions i maneres de tocar diferents basades en la meva experi\u00e8ncia com a int\u00e8rpret de m\u00fasica de cambra. D\u2019aqu\u00ed sortir\u00e0 la l\u00ednia de becs per a bar\u00edton de la futura marca i de la que estic encantat d\u2019haver participat en la seva elaboraci\u00f3.<\/p>\n

Contestant la pregunta que tancava el t\u00edtol anterior, segons Jordi, el \u201cbec perfecte\u201d no existeix: sempre hi ha algun par\u00e0metre que, buscant la seva millora, acaba perjudicant a un altre. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019equilibri entre els diferents par\u00e0metres d\u2019un bec a gust de l\u2019int\u00e8rpret el que ens fa pensar en aquesta \u201cperfecci\u00f3\u201d.<\/p>\n<\/div>\n<\/section>\n<\/div>\n

\n
\n

\"Mouthpieces\"<\/p>\n

\n
\n

Els tudells<\/h2>\n<\/div>\n
\n
\n

Jordi \u00e9s una persona molt activa i amb unes ganes il\u00b7limitades d\u2019experimentar i d\u2019ampliar els seus coneixements. Durant la finalitzaci\u00f3 de les proves amb els becs de bar\u00edton ja em parlava de les propietats f\u00edsiques de la fibra de carboni i de que segur que podrien tenir una incid\u00e8ncia positiva molt notable en els instruments.<\/p>\n

Imagino que construir un sax\u00f2fon sencer de fibra de carboni ha de ser una inversi\u00f3 car\u00edssima per la seva enorme complexitat. Tots sabem, per\u00f2, que una part fonamental en la producci\u00f3 del so de l\u2019instrument \u00e9s el tudell. Com que el tudell de bar\u00edton no t\u00e9 cap mecanisme especial ni forat de registre al seu tub, Jordi va pensar que una bona opci\u00f3 seria comen\u00e7ar pel d\u2019aquest instrument i jo no em vaig poder negar a participar un cop m\u00e9s en els seus experiments.<\/p>\n

Unes setmanes despr\u00e9s d\u2019haver-li deixat el mi tudell de reserva vaig provar el seu primer prototip de fibra de carboni i la veritat \u00e9s que de seguida em vaig quedar gratament sorpr\u00e8s en comprovar les seves prestacions en comparaci\u00f3 a les del meu estimat tudell banyat en or. Havia doncs difer\u00e8ncies? S\u00ed. Unes quantes:<\/p>\n