Gustavo Britos Zunín

GUSTAVO BRITOS ZUNÍN (n. 1941) és un pianista, compositor i pedagog uruguaià, que actualment es dedica principalment a la composició, tant de música simfònica com de cambra, i a oferir cursos intensius per a estudiants avançats.

És autor d’una metodologia científica per a l’ensenyament de la música, considerant aspectes de la tècnica, la interpretació i memorització ràpida i segura d’un repertori extens. La metodologia abraça anatomia, psicologia i processos de l’aprenentatge. És també autor de Sistemes de Planificació de l’Ensenyament.

Investigador en diverses branques del coneixement, ha publicat diversos articles d’anàlisi relacionats amb els problemes actuals de la composició i la teoria general de la música.

Llegiu més a la pàgina web del compositor.

Detalls de la SONATA PER A SAXÒFON BARÍTON I PIANO

Podeu adquirir-la a la pàgina web del compositor. 4 pàgines. Durada: ca. 12:00. Post-romàntic.

Nivell: MITJÀ-ALT. Àmbit (escrit): SI2 – DO6

Elements tècnics: Control de la respiració (frases llargues). Varietat d’articulacions. Passatges ràpids en picat. Registre sobreagut. Afinació. Varietat de dinàmiques Portamenti.

Elements interpretatius: Tocar amb molta expressivitat a les seccions líriques. Tocar amb soltesa i agilitat a les seccions ràpides. Conjunció amb el piano i plans sonors.

Vista de Montevideo

Comentari de la SONATA PER A SAXÒFON BARÍTON I PIANO

La Sonata de GUSTAVO BRITOS ZUNÍN està escrita en un sol moviment en forma tripartita amb una secció central calmada i reflexiva i amb unes seccions ràpides molt brillants i enèrgiques. Tota la sonata té un marcat caràcter líric. Recordo perfectament els correus electrònics que intercanviàrem el compositor i jo les setmanes prèvies a l’estrena, en els que li comentava, entre altres detalls, que m’agradava molt el tracte que li donava a l’instrument. Jo penso que aquesta SONATA encaixaria perfectament en el repertori d’aquells baritonistes que solen tocar transcripcions perquè no coneixen obres originals.

Vaig estrenar aquesta SONATA PER A SAXÒFON BARÍTON I PIANO en un concert amb la pianista búlgara Vanya Pesheva realitzat a Bertrange (Luxemburg) el diumenge 3 de desembre de 2017.

Per a aquesta ocasió vaig voler fer un comentari de l’obra diferent a l’habitual. Per això, li vaig enviar al compositor el següent qüestionari on explica aspectes sobre el saxòfon baríton, l’obra i la seva visió de la música clàssica en general. Espero que la trobeu interessant.

Aquí la teniu:

JOAN MARTÍ-FRASQUIER: Havies escrit mai per a saxòfon baríton (o l’havies utilitzat) anteriorment?

GUSTAVO BRITOS ZUNÍN: No, mai abans. Tampoc per a cap altre tipus de saxòfon. Fins que un dia vaig llegir un article teu sobre la poca atenció que els compositors li havien concedit en el gènere de la música clàssica que em va fer pensar. Vaig deixar anar la meva imaginació i així va ser com va sorgir aquesta SONATA PER A SAXÒFON BARÍTON I PIANO. Després va venir una segona obra, un IMPROMPTU, per al mateix instrument però sol, que encara no s’ha editat.

JMF: Quin(s) aspecte(s) de l’instrument et va(n) atreure més a l’hora d’escriure l’obra?

GBZ: El seu so semblant a una veu humana. És una veu que pot xiuxiuejar o cridar, cantar un plany o adquirir un to burlesc ple d’ironia. I pot passar d’un caràcter a un altre amb una naturalitat sorprenent. Sens dubte això es presta moltíssim a deixar volar la fantasia com potser cap altre instrument podria fer. També cada registre té possibilitats pròpies de lirisme i dramatisme. Per suposat que a mesura que es va descobrint tot això, la composició s’orienta amb naturalitat a escriure “per a l’instrument”, que és quan sents que l’instrument et “diu” alguna cosa.

JMF: Com interactua el saxòfon baríton amb el piano?

GBZ: Interactua molt, en el sentit que el piano no funciona tan sols com un suport harmònic al solista, sinó que també integra el diàleg temàtic. Aquesta combinació depèn del caràcter de la melodia. D’altra banda, el timbre robust del saxòfon baríton al registre greu es presta molt a combinacions interessants amb el piano, igual que la riquesa de possibilitats d’articulacions en tots els seus registres.  

JMF: Amb quina intenció vas escriure l’obra?

GBZ: Va ser amb la intenció d’aportar alguna cosa més al repertori del saxòfon baríton en la música clàssica.

JMF: Volies produir alguna cosa en especial en l’oient quan escoltés la teva obra?

GBZ: Aquest és una pregunta una mica difícil de respondre. En general dono als temes de l’obra una “personalitat” i els faig dialogar… como si el caràcter de cadascun coincidís o discrepés en aquest diàleg. En la SONATA PER A SAXÒFON BARÍTON I PIANO també està present aquesta característica del meu estil, com per exemple en la reexposició, el segon tema “intenta” mantenir-se en el piano amb la solemnitat que va tenir al principi, mentre que el saxòfon el contraposa amb una variació del mateix tema però amb caràcter sarcàstic.

JMF: Tu ets pianista a més de compositor. Com t’ho fas para composar per a un instrument que no toques?

GBZ: Doncs mira, en aquesta obra i altres que també vaig escriure per a altres instruments, vaig fer primer familiaritzar-se el més possible amb el timbre i recursos de l’instrument, després imaginar com sonaria en aquest instrument la música que tenia al cap i, finalment… finalment demanar opinió a un virtuós d’aquest instrument per veure què deia! I això últim vaig fer amb tu, com saps, i va ser molt fructífer. Humilment, et dic que alguna cosa d’aquesta obra es deu a aportacions teves que jo no havia pensat.

JMF: Tens alguna opinió sobre el futur de l’instrument en la música clàssica?

GBZ: El futur de l’instrument en els concerts de música clàssica dependrà de si els compositors tindrem o no la suficient inspiració per a transmetre al públic allò que sentin com a propi, no com quelcom aliè i només “per a entesos” en música contemporània. Si al composar ens allunyem del sistema tonal, doncs que sigui per una causa artística i no perquè “som al segle XXI”. I si composem música “en do major” (com deia Schönberg que li agradava escoltar), doncs que també sigui per raons artístiques i no perquè “s’ha que conformar al públic”. Si utilitzem tècniques avançades, que sigui també dins del context artístic, però mai per estar “a to amb la música contemporània”. Com veus, el tema dóna per parlar-ne molt i ho deixo aquí.

Doncs bé, us animo a que la treballeu i no dubteu en contactar-me si voleu conèixer més detalls d’aquesta SONATA PER A SAXÒFON BARÍTON I PIANO de Gustavo Britos Zunín.

Us ha agradat aquest post? Podeu compartir-lo lliurement a les vostres xarxes i amb els vostres col·legues. Ja posats, animeu-los a subscriure’s al meu butlletí. Seran benvinguts!