Portada de l’edició original (ca. 1860)

Jean-Baptiste Singelée

JEAN-BAPTISTE SINGELÉE (1812-1875) va ser un violinista i compositor belga que va viure a Brussel·les i París en diferents etapes de la seva vida com a violinista en orquestres com les del Théatre nautique, Orchestre de l’Opéra comique o la del Théatre Royal. A partir de 1852, va marxar definitivament cap a Bèlgica i va dirigir algunes orquestres com la Orchestre du théatre et du casino de Ghent o la del Théatre d’Anvers.

SINGELÉE va escriure unes 140 obres durant la seva vida. La seva producció inclou dos ballets, almenys un parell de concerts per a violí, diverses fantasies per a violí i piano (normalment sobre temes d’altres compositors com Bellini, Verdi, Donizetti, Rossini i Weber, com era habitual en el seu període), obertures, danses i un gran nombre de peces de concert per a molts instruments.

Amic d’Adolphe Sax una gran part de la seva vida, SINGELÉE va escriure 21 obres per a saxòfon i piano i 2 quartets de saxòfons (el seu Premier Quatuor, Op. 53, acabat el 1857, es podria considerar com la primera obra escrita per a aquesta formació). Entre aquestes, hi ha 5 obres per a saxòfon baríton i piano: Fantaisie Op. 60 (1858), 2ème solo de concert Op. 77 (1860-61), 3ème solo de concert Op. 83 (1862), 7ème solo de concert Op. 93 (1863) i 8ème solo de concert Op. 99 (1864).

Detalls del SOLO DE CONCERT Nº 2, Op. 77

Roncorp Publications, Inc. (USA). 2 pàgines. Durada: ca. 3:30. Música del Classicisme/Romanticisme.

Nivell: MITJÀ. Àmbit (escrit): DO3 – DO5

Elements tècnics: Control de la respiració (frases llargues). Afinació. Varietat d’articulacions. Cura dels picats. Alguns passatges ràpids.

Elements interpretatius: Expressivitat de fraseig a la secció lenta. Tocar amb destresa i agilitat a la secció ràpida.

Escolta’l aquí:

Comentari del SOLO DE CONCERT Nº 2 Op. 77

Com ja he comentat en anteriors articles sobre el repertori original per a saxòfon baríton i piano (llegiu els posts de les obres de Garland Anderson, Jeanine Rueff i Alain Margoni), ens hem de preocupar per conèixer i també donar a conèixer les obres originals del nostre repertori. Si nosaltres mateixos, els saxofonistes, no ho fem, qui ho farà per nosaltres?

El comentari que ve a continuació està extret del que hi ha inclòs a l’edició Roncorp publications, signat per Bruce Ronkin:

El SOLO DE CONCERT Nº 2 Op. 77 de Singelée va ser escrit com a obra de concurs del Conservatori de París el 1861 o 1860. Està dedicat a Monsieur Sax Père, el pare d’Adolphe Sax, Charles-Joseph Sax (1790-1865) i va ser publicat a l’editorial del mateix Sax, Chez Adolphe Sax. Una de les principals contribucions d’Adolphe Sax al desenvolupament del primer repertori per al saxòfon va ser la seva activa i continuada motivació als compositors per a que escrivissin per a aquell nou instrument amb la conseqüent publicació d’aquelles obres.

Aquest SOLO DE CONCERT Nº 2 Op. 77 conté una primera secció en un tempo moderat, un interludi enèrgic i una secció final bastant ràpida. La introducció de vuit compassos, interpretada pel pianista, està escrita en Andante i té un aire gairebé religiós. Al compàs 9, el saxòfon baríton presenta el primer tema en la tonalitat de Mib Major, quedant així establerta en la totalitat d’aquesta secció. Tot seguit, en lloc de l’habitual cadència, Singelée escriu directament un breu interludi de nou compassos en Allegro en la tonalitat de Do menor que va modulant cap a un acord final en Sib major que ve a ser l’acord de dominant de la tonalitat original de Mib Major.

La secció final (que s’interpreta al mateix tempo que l’interludi precedent) comença en Mib Major i va alternant amb la tonalitat veïna al llarg d’aquesta secció. La segona part d’aquesta secció, que comença al compàs 73, està escrita per a que els estudiants del Conservatori de París lluïssin les seves habilitats en el mecanisme i les articulacions, sobre una base harmònica en corxeres al piano. La coda d’onze compassos, que comença al 104, està escrita només sobre acords de tònica i dominant.

A l’edició original, es van ometre algunes anotacions interpretatives relacionades amb el fraseig, les articulacions i les dinàmiques.

Us animo a que la treballeu (és una molt bona obra per iniciar-vos en el repertori de duo amb piano) i no dubteu a contactar-me si voleu conèixer més detalls del SOLO DE CONCERT Nº 2 Op. de Jean-Baptiste Singelée.

T’ha agradat aquest post? T’agrairé que el comparteixis amb els teus col·legues i que els animis a subscriure’s al meu butlletí. Hi seran molt benvinguts!