Adolf Ventas

Intentar resumir la vida d’ADOLF VENTAS (1919 – 2014) en poques línies és molt difícil ja que va ser molt prolífica en les seves vessants com intèrpret, pedagog, compositor i arranjador. Podeu llegir la seva biografia (de pel·lícula) al llibre “Adolf Ventas. Su vida, su música y el saxofón” d’Israel Mira i altres autors, editat a Rivera Mota (2003).

La figura d’ADOLF VENTAS compositor va sorgir per la seva necessitat d’ampliar el repertori original per a saxòfon, difondre’l i així ajudar a que l’instrument s’integrés en l’àmbit de música clàssica a l’Estat espanyol, on era un perfecte desconegut. Des de la dècada de 1970, comença a composar, arranjar i transcriure una producció d’unes 80 obres per a diferents tipus de formacions amb saxòfon: des d’obres a solo a concerts com a solista, passant per quartets i ensembles i també repertori per a banda simfònica. Entre aquesta producció es troben a més diferents mètodes per a saxòfon d’un gran valor.

Moltes de les seves obres originals són una combinació molt encertada entre l’estil de la música de compositors espanyols de finals del S. XIX i principi del S. XX i de la música modal del compositor francès Olivier Messiaen. La música d’ADOLF VENTAS sona fresca, sense excessius artificis, potser amb la intenció de demostrar i convèncer al públic de la seva època que el saxòfon era un instrument perfectament apte per la música clàssica.

Detalls d’EL SUR

Edició personal. 8 pàgines. Durada: ca. 9:30. Neoclàssic

Nivell de dificultat: MITJÀ – ALT. Àmbit (escrit): DO3 – LA5

Elements tècnics: Passatges ràpids, també en picat. Diversitat d’articulacions. Control de la respiració (frases llargues) i de la columna d’aire.

Elements interpretatius: Tocar amb agilitat i soltesa els passatges i moviments ràpids. Buscar l’expressivitat adequada dels diferents moviments i seccions.

Escolteu aquesta obra aquí:

Comentari personal d’EL SUR

Sempre he pensat que el reconeixement, entre els saxofonistes en general, de la figura d’Adolf Ventas no es correspon a la seva enorme labor per “normalitzar” el saxòfon en l’àmbit de la música clàssica en aquest país. Sota el meu punt de vista, alguns dels seus mètodes per a saxòfon tenen el mateix (o potser més) valor que molts dels que ens han arribat d’altres països com França, on la pedagogia de l’instrument ha tingut més tradició, desenvolupament i difusió. Us animo (com he fet a altres col·legues meus estrangers) a que descobriu, si no els coneixeu encara, els seus Arpegios, els Cromatismos o els 28 Estudios-Caprichos. Us sorprendran.

Si bé la seva música no es correspon estilísticament a la del seu temps (a Ventas mai no li va agradar la música contemporània més avantguardista, evitant l’ús d’elements i tècniques que han caracteritzat un estil que el saxòfon actual ha adoptat com a propis), té unes particularitats que l’allunyen del conservadorisme més clàssic: utilitza estructures molt ben delimitades, amb melodies i harmonies modals singulars, moltes vegades amb motius que recorden la música del nacionalisme espanyol amb colors propis de la música francesa de la primera meitat del S. XX.

EL SUR és un bon exemple d’això que tracto de descriure al final del paràgraf anterior i que l’alinea perfectament amb una de les seves obres originals més conegudes, CUEVAS DE NERJA, per a quartet de saxòfons (SATB). EL SUR és una referència a la música d’Andalusia (la regió més meridional de la península ibèrica) ja que utilitza aires tradicionals com el martinete o el zapateado i altres girs melòdics singulars. Aquesta suite per a saxòfon sol en tres moviments va ser escrita el 1997 i estrenada pel mateix compositor l’octubre d’aquell mateix any.

  1. EMBRUJO (185 compassos; ca. 4:30): És el moviment més lent i evocador de la suite. Està escrit en forma de lied A-B-A, amb una secció central més dinàmica (amb figures més ràpides, permetent fer una interpretació més flexible i amb un tempo lleugerament més elevat –jo, almenys, solc fer-ho així–) i amb una reexposició una mica diferent en mètrica (en compàs de 4/4, mentre que la primera secció està escrita en 7/4).
  2. MARTINETE (78 compassos; ca. 3:00): És una dansa de tempo intermedi i de caràcter marcadament rítmic, escrita majoritàriament en compàs de 7/8 (3+2+2) amb freqüents canvis a compassos com 6/8 o 8/8. L’origen d’aquesta dansa deriva de les melodies tradicionals cantades sense guitarra i que a vegades s’acompanyaven de sons de farga, com el d’un martinete: un martell pesat que cau sobre una enclusa disposada sobre un bloc de fusta, dissenyat per a utilitzar l’energia hidràulica en el treball de la forja.
  3. ZAPATEADO (121 compassos; ca. 2:00): La suite acaba amb un moviment brillant de tempo ràpid en compàs de 6/8 i quasi sempre en picat, amb la intenció d’imitar el zapateo o taconeo d’aquesta dansa andalusa.

Us animo a que treballeu aquesta obra i no dubteu a contactar-me si voleu saber més detalls sobre EL SUR d’Adolf Ventas.