Sixto Manuel Herrero Rodes

SIXTO HERRERO (Rafal, 1965) comença els seus estudis de música amb José Mirete a la seva ciutat natal. Realitza els estudis superiors de saxòfon amb Jaime Belda al Conservatori d’Alacant. Al Conservatori Superior de València estudia composició amb Ramón Ramos i direcció d’orquestra amb Manuel Galduf.

Ha obtingut una Menció d’Honor al II Concurs de Música Religiosa Fernando Rielo de Roma (Itàlia), Menció d’Honor al II Concurs Internacional de Composició de Montreal amb el quartet per a cordes “Ignotalías” i Primer Premi de Composició Ensemblia (Alemanya) amb el quartet de cordes “Quera”. Ha guanyat el concurs de composició Ablaze Records (Cincinnati, USA) amb l’obra per a orquestra simfònica “SAJA”.

Doctorat per la Universitat Politècnica de València, actualment és catedràtic de saxòfon del CSM “Oscar Esplà” d’Alacant; director de l’Orquestra Simfònica “Ciudad de Orihuela”; director del grup instrumental CIMMA 2.0; fundador i membre del quartet de saxòfons Ars Musicandum.

Hendia va sorgir com un encàrrec del saxofonista Javier De La Vega. Es tracta d’una composició que forma part d’un grup de quatre obres que constitueixen la col·lecció de “Viajeros al tren”: Lato per a saxòfon soprano, Remudios per a saxòfon alt, Denuedos per a saxòfon tenor i l’esmentada Hendia per a saxòfon baríton. Aquestes obres es poden interpretar per separat, totes en el seu conjunt per un o varis saxofonistes i en l’ordre que es desitgi.

Quant a la idea creativa, se sustenta en una sèrie d’estats emocionals pels que travessa un músic al llarg de la seva vida artística, sobretot en el període de formació i, en el seu cas, Hendia, simbolitza la culminació d’aquest període. L’obra conté elements purament extrets del flamenc on l’intèrpret es converteix en músic-actor. Per tant, el contingut de l’obra sintetitza, en un sol corpus sonor, tradició i modernitat, el primer reflectit en el flamenc, i el segon, en el conjunt de tècniques avanzades i expressions musicals pròpies dels nous llenguatges dels segles XX i XXI.

Sixto Herrero, 2018

Detalls de HENDIA

Rivera Editores, Valencia (E). 8 pàgines. Durada: ca. 5:00. Música contemporània.

Nivell: MIG-ALT. Àmbit (escrit): SIb2 – DO#6

Elements tècnics: Amplia paleta de dinàmiques i timbres. Precisió del picat. Diversitat d’articulacions. Vibratos i oscil·lacions. Alguns passatges ràpids. Registre sobreagut. Multifònics. Sons de claus. Ús de la veu.

Elements interpretatius: Tocar amb intensitat i cert dramatisme. El compositor suggereix de cantar una saeta o recitar un poema al final de l’obra.

Pots escoltar HENDIA aquí:

Més coses sobre HENDIA

Per a mi, HENDIA és una obra ineludible del repertori original per a saxòfon baríton pel treball que exigeix d’algunes tècniques avançades, especialment l’ús de la veu (tractada tant independentment com integrada en el so del saxòfon), però també pel control del registre sobreagut en diferents matisos (des de ppp a fff), la precisió de les articulacions, els diferents canvis de timbre sobre una mateixa nota i la definició d’alguns multifònics.

La interpretació és molt important, ja que s’ha de tocar sempre amb intensitat però també buscant crear moments de calma, donar continuïtat al discurs musical -malgrat els constants vaivens i les pauses- i tenir cura de la posada en escena, ja que el compositor demana que al final de l’obra es canti una saeta o se reciti un poema mentre es marca un ritme amb soroll de claus i això s’ha de fer amb convicció.

Tècnicament, HENDIA no és una obra molt difícil, el qual permet dirigir més l’atenció cap els elements musicals i performatius. Una bona interpretació d’aquesta obra curta i intensa (como un bon cafè) és un èxit segur en l’audició o concert on es programi.

Llegeix atentament aquest text que acompanya l’edició de l’obra. És molt il·lustratiu:

Trencar, esquerdar, buscar constantment el quejío, el lament del flamenc amagat en la societat refinada de la música clàssica. La recerca de la solitud a l’escenari, on l’artista utilitza els so com una forma de comunicació per a reclamar un dret oblidat

Sixto Herrero, 2002

Si vols treballar o saber més sobre HENDIA, no dubtis a consultar-me