Detalls de la SONATA Op. 6

Southern Music Company, San Antonio (US). 6 pàgines. Durada: ca. 12:30. Música modal neoclàssica.

Nivell de dificultat: MIG. Àmbit (escrit): SIb2 – FA5

Elements tècnics: Alguns passatges molt ràpids. Precisió en el picat. Diversitat d’articulacions. Frases llargues. Control de la respiració. Afinació dels registres mitjà i agut.

Elements interpretatius: Tocar amb expressivitat en les seccions lentes. Tocar amb destresa i agilitat als moviments ràpids.

Garland Anderson

GARLAND ANDERSON (1933 – 2001) va ser un compositor i pianista dels Estats-Units que va viure la major part de la seva vida a Indiana. Va estudiar amb Hans Gal i Roy Harris i és recordat principalment per les seves composicions de jazz i ragtimes, en particular la seva obra Streetsyncs: Eleven Ragtime Pieces for Piano. També són conegudes la seva òpera Soyazhe, estrenada a Denver el 1979, i el seu Concert per a piano núm. 2 per al pianista John Kozar. Altres obres seves per a saxòfon són les seves dues sonates per a alt i piano, la de tenor i la de baríton.

A internet he trobat escassa informació sobre el compositor i sols uns pocs àudios i vídeos d’algunes de les seves obres. De casualitat, vaig descobrir la SONATA Op. 6 al disc “Upper Cut” gravat per Alex de Leeuw (saxòfon baríton) i Guido Nielsen (piano) [ref. Erasmus Music Media WVH 227]. Si us agrada aquest estil de música tan típicament americana amb melodies romàntiques i motius juganers, no deixeu de treballar aquesta obra.

Comentari personal de la SONATA Op. 6

Des del meu punt de vista, la SONATA Op. 6 PER A SAXÒFON BARÍTON I PIANO és un bon exemple d’un repertori original per a aquesta formació tan poc coneguda. Normalment se solen tocar transcripcions d’altres instruments (violoncel, sobretot, o fagot) sense tenir en compte que existeixen bastants obres originals que no manquen de qualitat (i si no fora el cas, estic segur que no costarà trobar compositores disposats a escriure per a aquesta agrupació).

D’un nivell de dificultat intermedi, la SONATA Op. 6 es pot planificar tant com a repertori per a una prova d’accés al grau superior per un saxofonista que tingui certa experiència con el baríton com per a algun estudiant de grau superior que vulgui conèixer repertori per a aquesta instrument. A més dels aspectes pedagògics, aquesta es també una bona obra de concert.

En els tres moviments d’aquesta sonata no es troben massa passatges als registres greu ni agut, ni massa picats, encara que en general l’intèrpret necessitarà tenir un bon control de la respiració per tocar moltes frases bastant llargues (com en el segon moviment) i tenir una columna d’aire sòlida per a tocar amb continuïtat els passatges ràpids del primer moviment i els canvis de registres i picats del tercer.

El treball d’interpretació en música de cambra de la SONATA Op. 6 no és molt difícil, ja que l’estructura de l’obra és bastant clara, amb una rítmica senzilla i una harmonia sense “estridències”.

  1. ALLEGRO CON SPIRITO (162 compassos; ca. 4:30): Aquest moviment està escrit en la forma de sonata clàssica. El primer tema presenta diversitat d’articulacions i diferents ritmes que li atorguen un cert caràcter enèrgic, acompanyat pel piano amb un ritmo persistent (com un ostinato). El segon tema es més uniforme rítmicament i en legato, donant un caire més melòdic, i la part del piano inclou silencis donant l’efecte de més pausa al moviment. Després de la secció de desenvolupament d’ambdós temes, apareixen els temes tractats d’una manera molt semblant a l’exposició i el moviment acaba amb una coda en pp.
  2. ANDANTE SOSTENUTO (85 compassos; ca. 4:30): Aquest és un moviment molt líric en forma A-B-A-C-A amb lleugers canvis de tempo en les parts intermèdies. Melòdicament i harmònica, ens recorda la música de George Gershwin.
  3. ADAGIO – ALLEGRO (137 compassos; ca. 3:30): La introducció en Adagio (15 compassos) se’ns presenta evocadora i inspiradora. L’Allegro, en compàs de 6/8, és juganer i té alguns elements tècnics que no es poden descuidar: la precisió del picat al registre greu i alguns intervals amplis entre els registres mig i greu que no són fàcils de lligar si no se toca toquen amb una bona columna d’aire. Hi ha un breu Adagio de 2 compassos abans de la coda final que conclou l’obra d’una manera brillant.

Espero que us animeu a tocar la SONATA Op. 6 de Garland Anderson. Com veureu, no és molt difícil tècnicament, és molt amena de treballar amb el piano i funciona molt bé en concert.

Si voleu saber més detalls sobre la SONATA Op. 6, no dubteu a contactar-me.