Detalls de SOUND PORTRAITS IV i IVb

Contacteu amb el compositor per adquirir-la (enricriu@yahoo.es) 6 pàgines. Durada: entre 5:02 i 5:24. Solo (IV) i electrònica improvisada en temps real (IVb). Música contemporània experimental.

Nivell DIFÍCIL. Àmbit (escrit): no precisat.

Elements tècnics: Seqüenciació del tempo en segons. Ús de diferents tècniques de la música contemporània: slaps, tongue ram, sons eòlics, microintervals, growl, multifònics, sorolls de claus, veu, etc.

Interpretació: Improvisar seguint els paràmetres indicats a la partitura. Crear empatia amb el públic.

Enric Riu

ENRIC RIU és Llicenciat (Magister Artium) en Composició per la Universitat de Viena, DEA per la Universitat de Barcelona i Doctor en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Actualment investiga sobre las possibilitats de millorar la relació entre compositor, intèrprets i públic a través de la co-creació, la multidisciplinareïtat i l’ús de marcs multi-realitat.

En les seves obres abunden els temes relacionats amb la moral, la natura, la ignorància, el consumisme, la por, les desigualtats i la llibertat. Autors de referència: Plató, Ch. Small, Th. Mc Evilley, N. Chomsky, G. Lipovetsky, R. Sennet, S. Sassen, E. Goffman i Z. Bauman entre d’altres.

Els seus principals artistes col·laboradors són l’Ensemble CONCEPT/21, Morphosis Duo, Alter Face, Proyecto Hélade, Joan Martí-Frasquier (saxòfon baríton), Adilia Yip (marimba), Kathryn Schulmeister (contrabaix), Marc Horne (flauta), Sixto Franco (viola), Emily Beisel (clarinet) i Tomeu Moll (piano), entre d’altres.

Llegiu més sobre el compositor a la seva pàgina web.

Sound Portrait IV i IVb (versió amb electrònica improvisada en temps real) cerquen, de la mateixa manera que la majoria de les meves obres escrites a partir de 2014, reforçar l’empatia d’intèrprets i oients amb el compositor sense forçar aquest a rebaixar la qualitat dels seus continguts. El que cadascú percep de cada obra segueix sent quelcom extraordinàriament subjectiu; ni tan sols la música descriptiva ad hoc va aconseguir unificar sensacions en el seu moment. No obstant, rebutjar la descripció no significa que la comunicativitat no pugui millorar: és molt més que possible, però cal canviar posicionaments, i comptar amb un rol polièdric dels intèrprets, així com desenvolupar la investigació sobre altres enfocs que tenen molt més en compte l’aproximació entre les parts.

Enric Riu, 2018

Valoració personal de SOUND PORTRAITS IV i IVb

Aquestes obres estan enregistrades al meu disc MADE IN BCN.

Les dues versions d’aquesta obra pertanyen a la sèrie de peces per a instrument sol a mena de retrats sonors (Sound Portraits) amb les quals ENRIC RIU desenvolupa les seves investigacions. L’objectiu principal de cadascuna d’aquestes peces és trobar els llaços que trenquin les barreres entre compositor, intèrpret i públic. El fi últim és transmetre el contingut (o missatge) d’una manera intel·lectualment accessible sense haver de renunciar a la seva qualitat i aquí rau, segons el compositor, el gran repte per a l’intèrpret.

Reconec que, quan vaig rebre la partitura de SOUND PORTRAIT IV durant les festes de Nadal de 2014, en un primer moment no entenia res d’allò què havia de tocar, ja que l’obra no té cap nota, pentagrama ni símbol musical convencional, sinó 3 grans blocs amb diferents línies cadascun.

El primer bloc, de textures, té tres línies paral·leles (1, 2 i 3) amb diferents indicacions d’efectes que afecten la morfologia del so. El segon bloc, de registres, en té dues (I i II) en les quals s’orienta en la durada de les notes i dels silencis (A, B, C) en els diferents registres de l’instrument (1º -greu-, 2º -mig-, 3º -agut-). El tercer bloc, de dinàmiques, té tres línies paral·leles on s’indica el rang dinàmic a interpretar.

La interpretació de SOUND PORTRAIT IV es fa escollint aleatòriament una línia de cadascun d’aquests tres blocs (amb les seves indicacions de temps -en segons- independents) i tocar-les al mateix temps, fins a sis vegades, sense repetir mai la mateixa combinació de línies. La durada de cada línia és de 50 segons i es poden separar creant pauses no més llargues de 6 segons cada vegada que s’acaba un conjunt de tres línies, excepte entre la cinquena i sisena vegada, o només entre les vegades 2ª i 3ª i entre la 4ª i 5ª, amb les quals s’estableix la durada total de l’obra en poc més de 5 minuts.

El meu procés de treball de SOUND PORTRAIT IV va ser lent al principi i el vaig fer només amb combinacions de dues línies per familiaritzar-me amb la peça fins que vaig arribar a tocar simultàniament les tres línies sense problema. Malgrat que aquesta obra no és tan oberta com em va semblar des de bon principi, ja que té elements estructurals que hi són sempre (us convido a que escolteu les dues versions gravades al disc per veure si trobeu semblances i diferències), he de dir que mai no l’he tocat dues vegades igual, ja que sempre sorgeixen noves idees i sonoritats. Com més detingudament he treballat aquesta obra, més recursos creatius he anat trobant, amb el qual, si us agrada la música improvisada, penso que ho passareu molt bé tocant-la.

La versió SOUND PORTRAIT IVb va sorgir posteriorment arran d’una proposta de concert en la que havia de tocar amb el Joan Bagés, un excel·lent artista sonor (tant com a compositor com a intèrpret de dispositius electrònics) amb qui tinc el gust de formar duo. Malgrat que l’Enric no havia pensat la seva obra per ser tocada amb electròniques, es va mostrar obert a veure la influència que exercirien en el global de l’obra i va deixar que l’intèrpret de les electròniques improvisés lliurement sobre el material sonor que arribés del saxofonista en temps real.

La versió a solo la vaig estrenar al 17è Congrés Mundial del Saxòfon “SaxOpen”, a Estrasburg (França) el juliol de 2015 i la versió IVb al cicle Música d’Ara 2016 de l’Associació Catalana de Compositors Actuals a Barcelona l’octubre de 2016 amb el Joan Bagés a les electròniques.

Si vols saber més sobre SOUND PORTRAIT IV i/o IVb, no dubtis a consultar-me.