Joan Arnau Pàmies

Detalls de 18

Contacteu amb el compositor per adquirir-la (joanarnaupamies@me.com) 1 pàgina. Durada: 7:20. Electrònica fixa. Música contemporània.

Nivell FÀCIL. Àmbit (escrit): REb3 – DO5

Elements tècnics: Cerca de timbres. Dinàmiques en PPP. Respiració circular (opcional). Afinació. Seqüenciació del tempo en segons.

Interpretació: Canvis de color. Integració del so de l’instrument amb la part electrònica. Creativitat (el compositor permet afegir elements sonors –soroll de claus, sons eòlics, bisbigliandi, etc.– a les notes durant la interpretació)

Joan Arnau Pàmies

La música de JOAN ARNAU PÀMIES s’ha pogut escoltar a festivals d’arreu com MATA, Huddersfield Contemporary Music Festival, Mixtur, Ostrava New Music Days, XXXVI Foro Internacional de Música Nueva Manuel Enríquez i Darmstadt Ferienkurse. Pàmies ha col·laborat amb Fonema Consort, Ensemble Dal Niente, ensemble recherche, Loadbang, els quartets Arditti i JACK, BCN 216, entre d’altres especialistes de música de nova creació.

El 2016, Pàmies va completar una tesi doctoral sobre música de creació i neoliberalisme a la Universitat de Northwestern (Evanston, Illinois). Joan Arnau Pàmies ha fet classes sobre la seva música i recerca a la Universitat de Nottingham, Universidad Complutense de Madrid, Universidad Nacional Autónoma de México, Universitat de Londres, Columbia University i la Universitat de Northwestern.

Per saber més del compositor, llegiu aquí  

“Vaig escriure 18 el 2009, quan feia tercer de carrera al New England Conservatory de Boston, Massachusetts. 18 és el número de notes escrites a la part de saxòfon. Recordo que una idea prioritària que vaig tenir tenia a veure en oferir un espai de relativa simplicitat, fora de la música que faig habitualment, per tal que l’intèrpret pogués utilitzar materials senzills per a improvisar. L’obra va ser escrita des d’una perspectiva pedagògica, per a alumnes que comencen a endinsar-se en el món del saxòfon baríton.”

Joan Arnau Pàmies, 2018

Escolteu aquesta obra al meu disc MADE IN BCN:

Comentari de 18

18 em sembla una obra pedagògicament molt interessant per tres motius.

El primer, com a introducció a la interpretació de repertori amb electrònica. Per a aquesta obra només es necessita un reproductor d’àudio, un micròfon i una taula de mescles o targeta de so externa. No fa falta cap programari especial ja que la part d’àudio en aquest cas és fixa. Donat el seu nivell de dificultat baix per al saxòfon baríton, l’intèrpret pot estar pendent sense problemes de la coordinació amb el cronòmetre, ja que l’obra està seqüenciada en temps (minuts i segons). 18 també pot ser útil de cara a adquirir l’hàbit d’amplificar l’instrument per trobar els recursos (una bona equalització, la reverb més adequada, etc.) que li vagin millor al saxòfon i d’equilibrar bé el seu balanç amb el de l’àudio.

Quant al pla instrumental, 18 és una bona obra per treballar aspectes tècnics bàsics del saxòfon baríton, com ara la qualitat del so i l’afinació, i aspectes de l’intèrpret com la respiració i l’embocadura. L’obra s’ha de tocar estrictament en PP i això implica treballar bé el so en aquesta dinàmica (sosteniment de la columna d’aire, estabilitat del so i de l’embocadura, l’emissió de les notes del registre greu) i l’afinació especialment de les notes del registre mitjà. Per als saxofonistes més avançats, aquesta també pot ser una bona oportunitat per treballar i aplicar la respiració circular (opcional, ja que les durades de les notes són lliures).

El tercer motiu, molt important també, és el de la potenciació de la creativitat de l’intèrpret. Encara que tocar 18 notes llargues en PP a priori pugui semblar poca cosa, es pot buscar modificar el color dels sons utilitzant recursos de la música contemporània com flatterzunge, bisbigliandi, oscil·lacions i vibratos, sons eòlics, etc.

18 és una obra que funciona molt bé en concert ja que recrea una ambientació molt particular, quasi meditativa. A mi m’agrada utilitzar-la per donar pausa en alguns concerts de música contemporània amb electrònica que realitzo, però podria funcionar molt bé també en qualsevol altre moment (per exemple, jo la vaig fer servir per acabar el meu disc Made in BCN).

Vaig estrenar 18 al festival de noves músiques Sincrònic, a Lleida l’octubre de 2009, poques setmanes després d’haver rebut la partitura i posteriorment he anat evolucionant la meva interpretació a mesura que l’he anat tocant en altres ocasions. També és una obra que m’agrada treballar-la amb els meus alumnes per les raons que he exposat abans.

Si vols saber més sobre 18, no dubtis a consultar-me