Sobre el meu nou disc

(Actualitzat l’Abril de 2018)

#MadeinBCN és el resultat de molts d’anys de treball amb diferents compositors que tenen o han tingut algun tipus de vinculació amb Barcelona, lloc que ha estat en moltes ocasions el punt de trobada entre creador i intèrpret.

La seva història, diversitat social, dinamisme econòmic i riquesa cultural ha fet de Barcelona una d’aquestes poques ciutats del món conegudes més enllà de les seves fronteres i reconegudes arreu per la seva singularitat.

El repertori que he enregistrat prové d’una selecció molt acurada d’obres originals per a saxòfon baríton, unes sol i altres amb diversos tipus d’electrònica, escrites en els darrers 20 anys. En cadascuna d’elles es fa un tractament molt personal i detallat de l’instrument que n’extreu un resultat tímbric extraordinàriament ric.

Estic segur que apreciareu aquest univers sonor si escolteu el disc amb la ment i les oïdes ben obertes.

Mireu el vídeo-teaser:

Repertori

Com comentava més amunt, el repertori és una selecció de moltes obres originals que he treballat els últims anys. Aquí teniu un comentari personal sobre cada obra:

A CHILLIDA, per a Saxòfon Baríton modulat en temps real i Electrònica Fixa (1997) de Mercè Capdevila

Per a mi, cada pulsació és com una martellada de forjador. El saxòfon baríton i l’electrònica produeixen múltiples ressonàncies que em fan imaginar espurnes, llampades i altres efectes sonors i lluminosos. En les seccions on els polsos són més suaus imagino ferramentes més petites per a tasques de major precisió i en les seccions de major agitació imagino màquines que doblen i modelen grans estructures de pedra o ferro.

TIME FIELDS I, per a Saxòfon Baríton sol (2002) d’Hèctor Parra

Quan interpreto aquesta obra intento centrar l’atenció i la tensió (no és sols un joc de paraules) en el tempo, ja que les fluctuacions i interrupcions constants distorsionen la seva percepció temporal. Es diu que les dificultats extremes en la interpretació de la música de la “New Complexity” (entre las quals es podria incloure aquesta obra) creen un fort vincle entre intèrpret i obra. Segurament aquest serà un dels motius pels quals la vaig enregistrar en el disc…

SOUND PORTRAITS IV i IVb, per a Saxòfon Baríton sol (2014) i Electrònica improvisada en temps real (2016) d’Enric Riu 

Aquesta obra em va dur a fer un treball aprofundit d’experimentació sobre les possibilitats sonores de l’instrument i sobre la improvisació, guiada per les indicacions del compositor que, en lloc de desenvolupar melodies sobre una base harmònica, suggereix més aviat una recerca de timbres mitjançant fraccions de temps. En la versió amb electrònica incloc silencis per a que l’electrònica tingui el seu espai per a intervenir creant una espècie d’estela sonora, como fa un vaixell en el mar o un cometa en l’univers.

VIA, per a Saxòfon Baríton sol (2013) de Joan Magrané

Aquesta obra em suggereix un ambient màgic, oníric. Comença i acaba entre els límits del so i del silenci, integrant l’aire i la respiració en un discurs musical tènue i sinuós. Com més prop de la secció central (el clímax de l’obra) van apareixent breus incisos descendents, com petits laments que li donen un caràcter inquietant, i el so del saxòfon adquireix cada cop més presència. La part central és ardent com el foc (l’element que es tracta en el text recitat, extret de l’Eneida de Virgili) i contundent com un mall.

HOLOFONIA v1.1, per a Saxòfon Baríton i Electrònica en temps real (2015) de Joan Bagés i Rubí

Sempre que toco aquesta obra m’imagino a mi mateix dins del tub del meu saxòfon baríton circulant entre les turbulències generades per les diferents maneres de bufar, l’impacte de les claus i altres tipus de sorolls que existeixen però que no es perceben en una manera convencional de tocar l’instrument. Aquest joc se torna encara més excitant amb la interacció de l’electrònica, que modifica, amplifica o distorsiona aquest complex espectre creant, al mateix temps, un nou univers sonor.

18, per a Saxòfon Baríton i Electrònica fixa (2009) de Joan Arnau Pàmies

Havia de cloure aquest disc amb una obra que aportés una mica de pausa, necessària per reflexionar amb tot el que s’ha escoltat en aquest àlbum i posar les coses al seu lloc, i que tingués un final que no fora conclusiu, amb la idea de deixar un espai obert a la imaginació de l’oient. Aquests ingredients els té 18, una obra d’aparent simplicitat però no per això menys interessant artísticament, segons el que jo penso.

INTERLUDES i POSTLUDE

La idea d’incloure aquests breus incisos entre cada obra del disc en lloc dels segons de silenci reglamentaris, no era altra que crear un fil conductor al disc. Aquests interludis desemboquen en el Postlude final, on es poden escoltar tots, més o menys correlativament. Aquest ha estat el meu humil homenatge a un dels meus artistes més admirats, Frank Zappa, els discs i concerts del qual eren un discurs musical continuo, sorprenent i d’una gran coherència.

Mireu el Teaser 1 (Postlude):

Llegiu més a la secció de COMENTARIS del meu Blog.

Espero que gaudiu del disc!