És una obra molt ben organitzada que desenvolupa una música obsessiva, plena d’imaginació i de recursos sonors típics del saxòfon baríton

Francesc Taverna-Bech, compositor

ANTONIO VELASCO POLONIO (L’Hospitalet de Llobregat, 1964) és guitarrista de formació i compositor, encara que possiblement la seva vessant més coneguda sigui en l’àmbit de la composició i la direcció coral i especialment en el món de la gravació discogràfica. És el director del segell discogràfic InSitu per a la col·lecció especialitzada de música contemporània de la qual, INS Records, vaig enregistrar el meu primer treball en solitari, Believer.

Per a més informació sobre el compositor, llegiu aquí.

Detalls de GEOMETRÍAS 1

Edicions Clivis, Barcelona (E). 5 pàgines. Durada: 6:00 aprox. Música contemporània experimental.

Nivell de dificultat MIG-ALT. Àmbit (escrit): LA2 – SI5

Elements tècnics: Amplia paleta de dinàmiques i timbres. Diversitat de picats i articulacions. Diversitat de vibratos i oscil·lacions. Microtonia (¼ de to). Notació relativa. Sons d’aire. Multifònics. Flatterzunge.

Interpretació: Tocar amb intensitat. Cerca constant de timbres.

Significat i estructura de GEOMETRÍAS 1

Aquesta és la primera obra per a saxòfon baríton sol que em van escriure (i dedicar), el 2003, i que vaig estrenar, un any més tard a Barcelona. Per a mi va ser una experiència molt enriquidora poder participar en el seu procés de composició, provant els efectes de l’obra i aclarint les qüestions tècniques que anaven sorgint. Des de llavors, aprecio molt la proximitat amb el compositor ja que l’entenc com un acte de confiança entre creador i intèrpret. Comprendreu doncs que per a mi aquesta obra té un gran valor.

A GEOMETRÍAS 1 apareixen molts dels elements tècnics de la música més avanguardista o experimental per a saxòfon baríton, com ara les oscil·lacions de vibrato, els sons d’aire i les seves transicions, els slaps i altres tipus d’articulacions, la microtonia (els ¼ de to són abundants, per cert), els flatter i els multifònics. A més, requereix una interpretació molt intensa.

Aquests elements apareixen progressivament i se substitueixen entre ells, donant així estructura a l’obra. L’únic element que apareix al llarg de tota l’obra és la microtonia, ja que GEOMETRÍAS 1 està basada en una sèrie melòdica amb microintervals que li dóna un color molt especial a aquesta peça.

Com comenta el mateix compositor: “Aquesta obra representa el meu propi camí en la cerca de formes d’organització del material musical anant més enllà de las formes tradicionals. Em va inspirar la idea del desenvolupament d’un ésser humà (o de qualsevol altre ésser viu) que evoluciona a través del temps i que, al final, no és el mateix del principi encara que se n’ha mantingut l’essència. Nous elements són constantment introduïts, però roman l’essència en l’organització d’altures i durades. Així es manté la coherència a través del desenvolupament.”

A continuació podràs veure el vídeo que va fer Robert Sirvent (professor de flauta del Conservatori de Música de Tarragona i bon company) d’aquesta obra, com a col·laboració amb el segell INS Records per al meu disc Believer.

Mira el vídeo:

Com treballar GEOMETRÍAS 1?

Les indicacions de la partitura són molt clares i no dóna la impressió que la seva lectura resulti incòmoda. La notació és normalment convencional encara que apareixen alguns elements espacials com la divisió en compassos sense indicació de pulsació (l’obra està escrita a negra = 60), valors que no es corresponen amb el compàs escrit i espais buits sense silencis escrits, línies de prolongació del so, etc.

Com dic sempre als meus comentaris, treballa tots els efectes por separat abans de posar-t’hi de ple en l’obra. Avançaràs molt si abans practiques bé, per exemple, las transicions de so a aire (sempre de 0 a 100%) o las transicions d’ondulació del so (en ambdós àmbits: velocitat i amplitud, de més a menys i viceversa).

Les notes en ¼ de to amunt o avall et demanaran una mica de dedicació del teu temps, però pots consultar la meva taula dels quarts de to i la del registre sobreagut al saxòfon baríton (espero que aquests enllaços et siguin útils). Llavors, pren-te el teu temps i segur que aquesta inversió t’anirà molt bé per treballar altres obres amb microintervals en el futur.

La part polifònica de GEOMETRÍAS 1 mereix una menció especial, ja que sempre he pensat que està molt ben aconseguida. Els variats multifònics (un total de 13 diferents) apareixen en la part final de l’obra moltes vegades enllaçats i produeixen una riquesa harmònica interessant degut als canvis subtils de timbres que s’hi donen.

Hi ha molt pocs passatges ràpids (apareixen alguns breus incisos amb totes les notes picades) i també pocs salts intervàlics grans (de més d’una octava) lligats, i poca cosa més de dificultat tècnica. No és una obra vistuosística de mecanisme, però sí que és exigent quant a trobar diferents colors.

GEOMETRÍAS 1 sí que requereix una interpretació intensa (per exemple, les frases en slap s’han de tocar amb molta energia), amb grans contrastos de dinàmiques per sorprendre al públic, ressaltant bé las diferències de timbres produïdes pels seus elements tècnics i que generi tensions melòdiques per l’ús dels quarts de to. Tenint tot això en compte, penso que aquesta obra funciona bé en concert i que és un bon exemple de música contemporània amb elements de tècniques avançades per al saxòfon baríton.

Si vols saber més detalles sobre GEOMETRÍAS 1, no dubtis a contactar-me.