Francis Bacon, In Memory of George Dyer (1971)

Personalment, penso que aquesta serà una de las grans obres del repertori per a saxòfon baríton tant per la seva gran dificultat tècnica com por l’enorme energia que demana la seva interpretació

JOSÉ LUIS CAMPANA (Buenos Aires, Argentina, 1949) és un reconegut compositor resident a París des de 1979, on finalitzà els seus estudis de composició amb grans mestres europeus. La seva producció comprèn una gran diversitat de gèneres musicals i moltes d’aquestes obres han estat estrenades i interpretades en prestigiosos festivals de música contemporània de tot el món. Paral·lelament a la seva labor de composició, ha estat professor d’anàlisi i de música contemporània al CNSMD de París.

Per a més informació sobre el compositor, llegeix aquí 

Detalls de TROIS RÊVES EN MUSIQUE

Babel Scores, Paris (F). 16 pàgines. Pots adquirir-la aquí. Durada: 10:30 aprox. Música contemporània.

Nivell de dificultat: MOLT ALT. Àmbit (escrit): LA2 – SI6

Elements tècnics: Amplia paleta de dinàmiques i timbres. Glissandi i portamenti. Diversitat de picats i articulacions. Vibratos molt ràpids i intensos. Microtonia (¼ de to). Smorzatti. Flatterzunge. Registre sobreagut extrem.

Interpretació: Tocar amb molta energia expressiva. Crear estats d’ànim molt intensos, inquietants i inclòs violents. Actitud escènica. Canvis de caràcter molt contrastats.

Significat i estructura de TROIS RÊVES EN MUSIQUE

Aquesta obra va estar encarregada por l’Association Bar&Co i dedicada al gran mestre del saxòfon baríton de música clàssica, Eric Devallon. A la 4t Trobada Internacional del Saxòfon Baríton celebrada l’octubre de 2011 a Ambazac (França), vam tenir l’oportunitat d’assistir a un taller d’aquesta obra impartit pel mateix compositor i l’intèrpret, a mode de presentació per a l’estrena del primer moviment (l’obra estava encara en procés de composició) al concert dedicat a la música contemporània.

Degut a la greu malaltia d’Eric Devallon (D.E.P.), el procés de composició es va interrompre diversos cops i l’estrena completa d’aquella obra en tres moviments no es va poder realitzar fins el 2014 a l’Andorra Sax-Fest (Andorra la Vella, Andorra). Posteriorment aquella obra va ser revisada per complet i estrenada definitivament amb un altre títol (el seu nom actual) al 17è Congrés Mundial del Saxòfon, SaxOpen, d’Estrasburg (França) el juliol de 2015, per mi mateix. La versió definitiva d’aquesta obra es la que està enregistrada al meu disc Believer.

Els tres somnis musicals representats en aquesta obra són de caràcter molt diferent però que tenen un denominador comú que és la intensitat. Us els descric breument:

  • El primer, “Cauchemar” (malson), és un breu moviment amb molta agitació (amb trinos i vibratos rapidíssims i accellerandi i diminuendi molt exagerats) que progressivament van minvant fins la calma total al final del moviment.
  • El segon, “Sulla strada” (al carrer), el compositor imagina un saxofonista de jazz o música afroamericana improvisant lliurement al carrer. El seu marcat caràcter rítmic bascula al llarg de tot el somni creant inestabilitat i efectes sorpresa.
  • El tercer, “A Bacon (1909-1992)”, pren com a referència la complexa personalitat del pintor angloirlandès Francis Bacon. Aquest moviment crea una atmosfera inquietant construïda sobre tres grans accellerandi i crescendi successius, cadascun arribant més lluny que l’anterior, que explota en un atac de bogeria i un llarg crit d’angoixa en l’extrem sobreagut del saxòfon baríton. La tensió acaba i progressivament el somni es dilueix en l’extrem greu de l’instrument en dinàmiques properes al silenci.

TROIS RÊVES EN MUSIQUE s’ha de tocar també amb un tam (gong) el més gran possible, però no presenta cap dificultat tècnica ni de coordinació amb el saxòfon. El tam serveix per produir ressonàncies de fons i per donar un color especial, sobretot en els moviments primer i tercer. Per a això, pots dirigir la campana del saxòfon baríton vers aquest altre instrument.

Mira el vídeo:

Com treballar TROIS RÊVES EN MUSIQUE?

Les indicacions de la partitura són molt precises, la notació és convencional i, encara que no hagi indicacions de compassos (llevat del segon moviment), no es generen dubtes en la lectura i en la seva interpretació.

És molt important que, abans d’enfrontar-te als TROIS RÊVES EN MUSIQUE, tinguis un bon control de la tècnica de l’instrument perquè si no patiràs (en tot cas, deixa que sigui el públic qui pateixi en moments molt concrets degut al context de l’obra i per l’excel·lent qualitat de la teva interpretació). Especialment, hauries de dominar bé el registre greu (sobretot en dinàmiques molt piano) i el sobreagut (ser capaç de tocar molt fort i molt piano en l’extrem més alt, de fer flatters fins el SI5 i de tocar passatges molt ràpids). Consulta, si vols, la meva taula de digitacions del registre sobreagut en aquest enllaç. Espero que et sigui útil.

Hauries de tenir també una bona varietat d’articulacions i agilitat en el picat (en particular, al segon moviment gairebé has d’imitar una gran diversitat d’instruments de percussió d’altura indeterminada: bongos, bombos, etc.). Menció especial per als vibratos, que han de ser sempre rapidíssims, encara que els descontrolis en moments determinats per recrear ambients d’angoixa extrema o pànic.

Les notes en ¼ de to apareixen al final de l’últim somni, al registre greu. Si vols, pots consultar també la meva taula de microtons per a saxòfon baríton en aquest enllaç.

Dos dels aspectes que més em va remarcar José Luis Campana durant el treball de preparació de l’obra (tant per a les dues estrenes com per a la gravació del meu disc) van ser que TROIS RÊVES EN MUSIQUE en general s’ha d’interpretar com si fora una improvisació i tractar de sorprendre sempre al públic durant l’audició de l’obra.

És a dir, fes com si la música fos teva, com si no hagués escriptura en la base, per tocar amb soltesa, prenen-te les teves llibertats. José Luis Campana em va explicar que, de vegades, amb els seus intèrprets treballen, abans d’abordar la lectura de la seva música, la improvisació sobre les cèl·lules o els motius escrits. D’aquesta manera, l’intèrpret s’allibera d’allò que imposa l’escriptura i després se sent més lliure en tocar l’obra escrita.

Quant a sorprendre sempre l’oient, pots fer-ho exagerant molt les dinàmiques, les alteracions dels tempos (rallentando o accellerando) i tocant amb decisió i inclús amb vehemència. Les comes que apareixen freqüentment a la partitura et serviran per parar i reprendre el discurs musical (això sí, sense trencar la seva continuïtat). Sempre ha de ser tot el sorprenent possible per a l’auditor.

Per acabar, TROIS RÊVES EN MUSIQUE té també un caràcter teatral. Pots moure’t per accentuar aquest caràcter: deixar que soni el tam sense presses, quedar-te quiet a les pauses (tant en las breus –comes- com en les de canvis de moviments) i reforçar el discurs musical amb la teva energia.

Endavant. Com he dit al principi, et trobes davant d’una de les noves obres del repertori per a saxòfon baríton més intenses. És tot un repte. Et desitjo molt d’èxit.

Si vols saber més detalls sobre TROIS RÊVES EN MUSIQUE, no dubtis a contactar-me