Sovint el gènere de la improvisació el solem associar al jazz i sembla que no tingui molta relació amb la música “clàssica” (o escrita), quan aquesta no sols havia estat una pràctica habitual entre molts intèrprets de la historia de la música, sinó que alguns compositors como Beethoven o Buxtehude van ser improvisadors reconeguts.

La improvisació lliure va néixer com un moviment alliberador de la “tirania” de la partitura imposada pels compositors del serialisme integral als anys 60 del segle passat, en la que moltes obres d’aquest estil sonaven quasi bé com si foren improvisacions. També en aquella dècada apareixen els primers músics de free jazz, “revolucionant” l’escena d’aquest altre gènere.

Després d’assistir a nombrosos concerts a Barcelona de grans músics (Agustí Fernández, Lê Quan Ninh, entre molts d’altres), a més de veure la infinitat de registres sonors de extreien dels seus instruments, vaig corroborar la idea que la improvisació lliure, el free jazz i la música contemporània tenen més elements en comú que diferenciadors, com ara la recerca de timbres i textures del so i la seva estructura i desenvolupament aparentment oberts.

Encara que la meva carrera artística l’he centrat com a intèrpret i no em considero un improvisador, la improvisació lliure em sembla una molt bona activitat d’estudi personal per a treballar diferents efectes sonors i desenvolupar-los creant, en algunes ocasions, composicions noves i efímeres. D’aquesta manera, al mateix temps que consolido la meva tècnica implemento la meva creativitat interpretativa.

Vaig començar a interessar-me per la improvisació lliure a través d’una companya del conservatori, la percussionista Núria Andorrà, intèrpret molt activa en aquest gènere musical i que ha actuat amb alguns dels millors músics que han passat per Barcelona en els darrers anys. Núria em va animar a treballar-la amb els meus alumnes de saxòfon i m’està donant bons resultats com a complement a llurs formacions musicals. A més que em permet agrupar a alumnes de diferents nivells, he comprovat que incentiva en ells l’escolta activa, la seva creativitat i la idea d’interpretació col·lectiva.

Moltes vegades, tant al conservatori com en cursos on he impartit algun taller d’aquest estil, solem incloure una improvisació lliure en els nostres concerts, normalment al principi, per a que els alumnes se sentin al mateix temps distesos i concentrats des del principi de l’actuació. D’aquesta manera, també atrapem al públic des del primer moment amb una posada en escena original i, de vegades, atrevida. 

Us deixo algunes mostres de les meves modestes experiències d’improvisació lliure amb els meus alumnes:

  • Concert de l’ensemble de saxòfons del conservatori de Reus (alumnes de grau professional) al “Festival Simfònic” (Reus), el 7 de juny de 2014:
  • Concert d’alumnes (tots nivells) del curs d’estiu de saxòfon clàssic de Taranaki (Nova Zelanda), el 21 de gener de 2017: