VA I VE és una obra breu però intensa, plena de contrastos dinàmics i de caràcter que descriuen perfectament el vaivé al que fa referència el seu títol.

SERGIO FIDEMRAIZER (Rosario, Argentina, 1958) és un compositor resident a Catalunya des de fa més de 30 anys. La seva àmplia producció comprèn música contemporània de tots els gèneres, però és la música de cambra i la d’instrument sol la que li ha donat més reconeixement internacional.

Llegiu més sobre Sergio Fidemraizer, aquí

Significat i estructura de l’obra

VA I VE, per a saxòfon baríton i electrònica fixa, es va acabar d’escriure l’agost de 2010, es va estrenar el 24 d’octubre del mateix any al 3ème Rencontre International autour du Saxophone Baryton a Ambazac (Limoges, França), es va publicar posteriorment a les Editions Bar&Co (França) i està enregistrada al disc monogràfic del compositor, Visiones, produit per Solfa Recordings.

La part instrumental de VA I VE presenta una gran varietat d’elements de la música contemporània com multifònics, soroll de claus, vibratos i oscil·lacions, portamenti, diversitat d’articulacions (des de sons lligats a slaps molt marcats), growl i ús de la veu i també inclou una breu secció d’improvisació lliure a la part central de l’obra. La partitura està dividida en compassos d’un segon de durada cadascun i la notació és espacial (les durades de notes i silencis són relatives), pel qual convé tocar-la amb cronòmetre.

La part electrònica de VA I VE conté sons preenregistrats pel saxòfon baríton mesclats amb altres d’origen electrònic, tots ells processats utilitzant distorsions, saturació de sons, reverberacions i altres recursos. L’àudio presenta constants canvis dinàmics, de caràcter i d’estereofonia.

VA I VE es pot estructurar en diverses seccions atenent als elements compositius i a la varietat de caràcter de cada fragment:

  1. [00:00 – 01:32] : La part de saxòfon baríton té nombrosos passatges molt breus que s’han d’interpretar molt ràpid, altres amb picats molt secs, notes molt accentuades, amb trinos i growls, multifònics i una secció intermèdia molt lírica. El rang dinàmic d’aquesta secció va del mf al ff. La part electrònica conté un soroll blanc distorsionat que fluctua entre dinàmiques fortes i mitges, donant així més protagonisme a la part instrumental.
  2. [01:33 – 03:11] : Aquesta secció desenvolupa efectes de sorolls en dinàmiques quasi sempre suaus (pp a mp) que s’entremesclen entre la part electrònica i la instrumental. Els sorolls de claus i cristalls en rítmiques irregulars de la part electrònica creen una base amb la què interactua el saxòfon baríton mitjançant sorolls de claus, sorolls i frullati d’aire i slaps, entre els quals s’intercalen breus incisos melòdics. A [02:40] predominen sons llargs amb diferents tipus d’oscil·lacions i multifònics en el registre agut i sobreagut del saxòfon que es fusionen amb els de l’electrònica.
  3. [03:12 – 04:29]: Tant a la part instrumental com a l’electrònica, reapareixen alguns elements compositius de la primera secció, tractats de diferent manera, que ens tornen al clima d’agitació del principi de VA I VE. A [04:01] el compositor demana al saxofonista d’improvisar lliurement fins al final de la secció amb els elements i recursos utilitzats a l’obra.
  4. [04:30 – 06:10]: El dinamisme d’aquesta secció es va diluint a poc a poc i tornen a aparèixer alguns elements compositius de la segona secció, tant a la part instrumental com a l’electrònica. Els jocs de veus, predominants al principi de la part electrònica, desapareixen progressivament a la vegada que adquireixen més protagonisme els sons percudits. El saxòfon baríton interactua amb l’electrònica amb breus motius melòdics interromputs per sorolls de claus que més tard donaran pas a multifònics en crescendi i diminuendi (aportant polifonia a la part electrònica) per acabar amb motius en slaps cada cop més breus i aïllats.

Mira el vídeo:

Com abordar el treball tècnic

VA I VE no és una obra molt difícil tècnicament, encara que s’han de controlar alguns recursos de la música contemporània com els slaps, els multifònics o el growl.

De totes maneres, per a mi, el principal treball en l’apartat tècnic de VA I VE recau en els nombrosos passatges ràpids. Aquests s’han d’interpretar amb la màxima claredat possible, per tant convindrà fer-ne un treball lent prèviament per tocar-los després amb soltesa. L’última nota de cada grup s’haurà de fer molt curta per a que aquests passatges quedin lleugerament separats entre ells.

La varietat de les articulacions és també un altre element tècnic a tenir en compte i cal distingir bé entre els accents, els picats simples i els slaps (hi ha moments en que aquests apareixen en passatges en accellerando o ritardando, amb el qual hauràs de fer un treball de coordinació entre la velocitat de la llengua en slap i dels dits). Pel que fa als passatges amb growl, pots reforçar més aquest efecte fent sortir la veu.

Com he esmentat abans, és aconsellable tocar VA I VE amb cronòmetre degut a les indicacions de temps escrites. Treballa primer amb el metrònom a negra=60 (1 pulsació = 1 compàs) per assegurar les durades i l’execució de les notes amb la part electrònica.

Un cop finalitzat el treball tècnic de VA I VE, escolta diverses vegades l’àudio per equilibrar els matisos indicats a la part del saxòfon baríton amb els de la part electrònica. L’escolta de l’àudio també et servirà per a veure el caràcter i l’actitud amb què hauràs de tocar VA I VE en concert.

Com abordar el treball interpretatiu

Si t’agrada un tipus de repertori molt físic, VA I VE és la teva obra ya que demana molta intensitat interpretativa.

Per a tocar VA I VE en públic, hauràs fer un bon balanç entre el volum de l’electrònica i el de l’instrument. El saxòfon ha d’estar ben integrat amb l’àudio (50/50) i has de tenir cura dels plans sonors. La situació ideal seria tenir un enginyer de so que modulés els volums de les dues parts (saxòfon baríton i electrònica) segons el moment de l’obra, però si aquest no és el cas, la teva escolta activa i la teva intuïció segur que t’ajudaran a trobar la millor solució.

La impressió que ha de donar VA I VE és de molta agitació (Fidemraizer indica “violento” al principi). Per això, els grups de notes s’han de tocar molt ràpid, accentuar bé els trinos i growls i articular bé totes les notes soltes i separades. Toca sempre amb molta intensitat de so i molta energia. Els fragments “expressivo” han de tenir una sonoritat ben ampla, destacant bé els portamenti i els growls.

La gestualitat té també una part important a VA I VE. Els moviments que necessitis fer amb el teu cos per a produir algun efecte, fes-los de manera evident, sense timidesa. Per posar un exemple, el públic ha de veure perfectament com aixeques els dits (o, si és precís, també les mans) per a produir el soroll de claus… o com bufes al saxòfon baríton per fer sonar els efectes d’aire. Un altre exemple seria quan a [04:30] has de preguntar al públic “faig un altre?” …

Ja he comentat abans que Fidemraizer, cap a la meitat de VA I VE, demana improvisar lliurement a l’intèrpret. El compositor proposa un principi i un final a la improvisació, però pots estructurar-la com vulguis, segons la teva creativitat i intuïció. Seria ideal que escenifiquis aquest moment de manera que el públic entengui que t’estàs inventant allò que toques.

Als compassos d’espera llargs que hi ha repartits per tota l’obra (especialment aquells que divideixen les seccions), no has de moure’t bruscament per no distreure l’atenció del públic: siguis igual de discret com ho series tocant amb un(a) pianista o un grup de música de cambra.

T’animo a que treballis VA I VE: és una obra que funciona molt bé en concert!