PIERROT I ARLEQUÍ, per a saxòfon baríton sol. Miquel Pardo-Llungarriu

Aquesta obra va ser un encàrrec de l’Associació Catalana de Compositors per al concert que vaig fer dins la temporada Música d’Avui 2016 que aquesta entitat organitza a Barcelona. L’estrena va tenir lloc el dia 20 d’octubre de 2016.

Els seus dos moviments descriuen bé el caràcter de dos pallassos (personatges inevitablement associats a l’instrument): per un costat Pierrot, el pallasso trist, melangiós i enamorat de la lluna, i per l’altre Arlequí, astut, rondinaire i busca-raons.

El tema principal del primer moviment té un aire lànguid que esdevé dramàtic en el clímax d’aquest moviment. Entre mig apareixen diferents motius en figuracions ràpides alguns dels quals estan escrits en compassos d’amalgama i ritmes complexos. Malgrat això, el caràcter general del moviment és melòdic i melangiós.

Al segon moviment predomina el caràcter rítmic i amb diversitat d’articulacions, amb una cadència desafiadora just abans de la secció final. El moviment acaba d’una manera brillant.

L’obra està escrita en notació tradicional, amb fragments en el registre sobreagut i utilitza recursos característics de la música contemporània per a saxòfon com els multifònics, els slaps, bisbigliandi, glissandi i portamenti, flatterzunge, smorzatti i sorolls de claus. En la meva opinió, el recurs més destacat és l’ús dels multifònics, que actuen com una veritable polifonia molt ben integrada en el discurs predominantment melòdic de l’obra.

PIERROT I ARLEQUÍ demana un alt domini tècnic de l’instrument i és exigent en el pla interpretatiu (propi, al meu parer, d’un grau superior). És una obra molt adequada per tocar en concert.

Si us interessa adquirir la partitura, podeu contactar amb el compositor: mpardollungarriu@hotmail.com